(C)Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 9 de gener del 1 i no pot ser reproduït sense autorització d'aquest diari
IU I EUSKADI
Rafael Pla López
membre del Consell Polític d'EUPV

    Angel García Aparicio publica al LEVANTE-EMV del 5 de gener un article titulat "El suicidio político de IU". Res que objectar a la seua execració dels crims d'ETA, àmpliament compartida al si de la nostra organització. Però precisament per això són una canallada les insinuacions de que "comprendemos la lucha armada de ETA" i "nos enredamos con las pistolas nacionalistas". Això és radicalment fals: no ha d'haver cap ombra de dubte de que condemnem sense pal·liatius els crims d'ETA, que ni tan sols es poden qualificar de "lluita armada", sinó d'assassinats de persones majorment desarmades.
    Però García Aparicio cau en el joc d'Aznar de confondre la defensa del dret d'autodeterminació d'Euskadi amb un suposat suport a ETA. I d'això, res. El PCE ha defensat sempre aquest dret d'autodeterminació des de molt abans que existira ETA, i IU ho defensa actualment com un dret democràtic per damunt de l'existència del terrorisme, encara que el seu exercici sia impensable sense unes condicions de llibertat incompatibles amb l'existència d'assassinats polítics.
    Però és amb plena coherència pacifista amb el nostre rebuig de la violència terrorista com defensem el dret d'autodeterminació, entès essencialment com  "la exclusión del uso de la fuerza armada para obligar al mantenimiento o establecimiento de relaciones entre los pueblos", com va dir en febrer de 1997 el Comité Federal del PCE i com recordava recentment Gaspar Llamazares.
    L'afirmació de García Aparicio de que "la llamada cuestión vasca en el año 2000 es el eje vertebrador del ser polític español", a pesar de les seues ressonàncies imperials, pot tenir un paradòxic fons de veritat. Perquè és molt fàcil per a un espanyol donar suport al dret d'autodeterminació del Sàhara, Palestina o Txetxènia, però el seu reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles com Euskadi sota l'Estat Espanyol sí és una pedra de toc de la seua condició democràtica.
    I els que, com ara García Aparicio, infamen el Pacte de Lizarra, callen que aquest pacte per la pau i l'autodeterminació va propiciar més d'un any sense assassinats polítics en Euskadi. I que precisament la represa dels assassinats va portar no solament a la immediata sortida d'IU-EB, sinó a la congelació pràctica del Pacte, amb un trencament entre el PNV i EH que és el que ha deixat en minoria al Govern Basc dins del seu Parlament, fet del que ara es volen aprofitar el PP i el PSOE amb un electoralisme irresponsable.
    García Aparicio lamenta que IU no signe el pacte PP-PSOE, oblidant que aquest pacte s'ha fet a esquenes de les demés forces polítiques, i que quan IU ha demanat que s'ampliï a la resta de forces democràtiques renegociant el seu contingut se li ha contestat que calia signar-ho sense tocar ni una coma, incloent un preàmbul que exclou explícitament al PNV i a EA, la proclamació al punt 4 de que la defensa dels drets humans i de les llibertats públiques correspon en primer lloc a unes forces de seguretat que recentment han reprimit salvatgement una concentració pacífica contra el deute extern en Madrid, o l'afirmació al punt 2 de que la violència terrorista és l'únic dèficit democràtic que patís la societat basca, afirmació difícil de compartir pels que considerem que l'atribució a les Forces Armades per l'article 8 de la Constitució de la funció de defensar-ne la integritat territorial és també un dèficit democràtic.
    Certament, en el text del pacte hi ha també molts pronunciaments, per la democràcia i contra el terrorisme, assumibles per totes les forces democràtiques. Per això, solament un electoralisme irresponsable per part dels seus signants explica que es neguen a obrir la negociació a totes les forces democràtiques per tal d'arribar a un acord assumible per totes elles que permeta l'aïllament polític del terrorisme, respectant el dret de cada força a maldar democràticament pels seus legítims objectius, siguen aquestos el manteniment de l'actual Estat de les Autonomies, la independència d'una part o, com és el nostre cas, un Estat Federal basat en la lliure unió dels pobles. Aquesta és l'aposta d'IU, des de la seua coherència política i la seua responsabilitat democràtica.