CONTRIBUCIÓ AL DEBAT DE LA COMISSIÓ POLÍTICA
Rafael Pla López
27 de desembre de 2004

1. Valoració de la situació del Partit i de la seua Direcció:

És clar que la direcció del PCPV es troba en una situació complexa després de l'Assemblea Extraordinària d'IU. Tanmateix, cal assenyalar que l'Assemblea d'EUPV preparatòria de la mateixa va mostrar una millora de la cohesió del PCPV, al temps que les seues limitacions. Aquesta millora es va expressar en l'acord en l'anterior Comissió Política (amb únicament 2 abstencions) sobre els noms del Partit a proposar per a l'Assemblea Extraordinària d'IU, i en el fet que una clara majoria dels delegats en l'Assemblea membres del PCPV es pot inferir que van votar a la candidatura unitària en que aquests noms es van integrar junt amb companys i companyes independents, contribuint així a que aquesta resultara clarament majoritària.

Les limitacions d'aquesta cohesió es van mostrar en que, per una banda, una part dels membres del PCPV es van integrar en altra candidatura junt amb els companys i companyes d'Espai Alternatiu. I per altra banda, en els membres del PCPV que es pot inferir que van votar en llista oberta, dels quals 9 van votar en la capçalera, entre altres, a Joan Ribó i Presen Uran, que es trobaven en llocs "segurs" de la candidatura unitària, deixant en canvi de votar a altres membres del PCPV que es trobaven en llocs "insegurs". El fet que aquesta estratègia de votació, com es va comprovar en l'anterior Assemblea d'EUPV, tinga com a resultat disminuir el número de llocs obtinguts per la pròpia candidatura i afavorir que augmente el número de llocs obtinguts per altra candidatura, i en particular la d'Esquerra i País, no semblava preocupar als que la van portar a cap. I el fet que en l'Assemblea Extraordinària d'IU Joan Ribó i Presen Uran, entre altres, compartiren candidatura amb Pasqual Mollà, pot justificar aquesta falta de preocupació.

Cal assenyalar que l'acord de la Comissió Política per als noms per a la delegació a l'Assemblea Extraordinària d'IU era inseparable de la resolució que, entre altres coses, afirmava que "En coherència amb el nostre compromís federal, el PCPV assumirà la posició que fixe el Comité Federal del PCE en la seua reunió del 4 de desembre". En efecte, mancava de sentit un acord en quant a les persones a elegir en tant que membres del Partit sense un compromís de que aquests assumiren la política del Partit. I el Comité Federal del 4 de desembre va acordar, entre altres coses, "Respaldar la posición del Comité Ejecutivo del 11 de septiembre a favor de la renovación en la Coordinación General y del equipo de dirección". I cal subrratllar que tant el text d'aquesta resolució com el debat al si del Comité Federal, tant per part dels que li donaven suport com dels que s'oposaven, deixava clar que excloia l'opció de que Gaspar Llamazares encapçalara la llista al Consell Polític Federal d'IU i repetira com a Coordinador General, encara que es defensava que continuara en la direcció. El Comité Federal no es pronunciava per una persona específica com a Coordinador General, per tal com es continuava apostant per un consens al si de la Comissió Candidatura al voltant d'algun candidat diferent de Gaspar Llamazares. Però al mateix temps s'indicava que, si no s'aconseguia el consens, s'arribés a un acord al voltant d'un tal candidat.

Ja sabem el que va passar: davant la impossibilitat d'un consens, finalment es va presentar una candidatura encapçalada per Enrique de Santiago i recolzada des de dins de la mateixa per Paco Frutos (secretari general del PCE) i des de fora per Felipe Alcaraz (l'altre candidat que s'havia proposat). En aquestes condicions, no hi havia dubtes que aquesta era la candidatura recolzada pel PCE en aplicació dels acords del seu Comité Federal. Per això, el fet que membres proposats pel PCPV per a la delegació a l'Assemblea Extraordinària d'IU s'integraren en la candidatura enfrontada a aquesta i encapçalada per Gaspar Llamazares era una vulneració no solament de l'acord del Comité Federal, sinó també del previ acord de la Comissió Política del PCPV remetent-se a aquest acord. I té una especial gravetat que entre aquests membres estiga el mateix secretari general del PCPV, Alfred Botella.

Resulta lamentable que, quan al si del PCPV estàvem avançant, encara que de forma insuficient, en la cohesió del Partit, la dinàmica federal del PCE haja tingut un efecte lesiu en la cohesió del PCPV i de la seua direcció. Però la referència federal era indefugible en el procés de l'Assemblea Extraordinària d'IU, que es realitzava precisament en l'àmbit federal en el qual és competent el Comité Federal del PCE. I a més en l'àmbit federal s'ha donat també una millora de la cohesió, que es va expressar en el 80% a favor de l'informe al Comité Federal del 4 de desembre, en el suport majoritàri a les propostes polítiques del Partit en l'Assemblea d'IU i en el suport a una candidatura unitària en la mateixa, superant les dificultats en la seua elaboració, com la lamentable dinàmica de vets que va afavorir la presentació d'una tercera candidatura encapçalada per Sebastián Martín Recio.

Cal assenyalar que la posició del PCE en favor de una renovació en la direcció y la Coordinació General d'IU ha estat clarament majoritària al si d'IU: a pesar de la distorsió que representaven els 80 membres nats de la Presidència Executiva Federal, les candidatures que apostaven per aquesta renovació van sumar 320+104=424 vots enfront dels 416 que va obtenir la candidatura encapçalada per Gaspar Llamazares. A més, els 14 membres del Consell Polític Federal escollits per la tercera candidatura van acordar unànimement unir els seus vots als 42 de la candidatura encapçalada per Enrique de Santiago per a escollir a aquest com a Coordinador General, sumant 56 enfront dels 54 de la candidatura encapçalada per Gaspar Llamazares, cosa que hagués permés traduir l'esmentada majoria en l'elecció del Coordinador General. Solament la segona distorsió generada per l'extemporània introducció del vot dels 17 Coordinadors i Coordinadores de Federacions (amb la qüestionable aplicació d'un canvi dels Estatuts abans de la cloenda de l'Assemblea) va impedir que aquesta majoria s'expressara. Tanmateix, exhaurit el seu segon manat amb la celebració de l'Assemblea Extraordinària, Gaspar Llamazares va obtenir 67 de 126 vots a favor, el 53%, per sota del 60% que requereixen els Estatuts per a un excepcional tercer manat.

En aquestes condicions, el procés de configuració de la nova direcció d'IU no pot considerar-se tancat, i el plenari del Consell Polític Federal haurà d'escollir entre ratificar a Gaspar Llamazares amb el 60% de vots requerits o escollir a altra persona com a Coordinador o Coordinadora General. Cal assenyalar, a més, que la infundada prepotència de Gaspar Llamazares, afirmant des de la seua posició real minoritària en IU que "si alguien pretende medirse corre el riesgo de quedarse fuera" de la direcció, ratifica la necessitat de la seua substitució per a assegurar una direcció col·legiada i respectuosa de la pluralitat.

Per tot això, resulta vital l'elecció dels 8 representants d'EUPV en el Consell Polític Federal d'IU, i en aquesta elecció el PCPV ha d'actuar, tal com vam acordar en l'anterior reunió de la Comissió Política i correspon al nostre compromís federal amb el PCE, en consonància amb els acords del Comité Federal del PCE:
  1. Resultaria dessitjable l'assoliment d'un consens per a l'elecció de la Coordinació General d'IU, a partir de la renúncia de Gaspar Llamazares a continuar en aquest càrrec.
  2. Si aquest consens no és possible, caldrà denegar la ratificació de Gaspar Llamazares i optar per altra persona, com ara Enrique de Santiago, com a Coordinador General d'IU, per a integrar en una direcció col·legiada a tota la pluralitat d'IU.
  3. En conseqüència, les persones que propose el PCPV per a la representació d'EUPV en el Consell Polític Federal d'IU hauran d'estar compromeses amb aquesta posició.
  4. Sobre aquesta base, aquestes persones poden integrar-se en una candidatura amb altres membres d'EUPV que defensen la mateixa posició. Únicament en cas que el número de candidats i candidates fora igual al número 8 de llocs a cobrir podrien integrar-se en una candidatura única del conjunt d'EUPV.
    5.
Per altra banda, cal esforçar-se perqué les discrepàncies sobre aquestes qüestions no entrebanquen la cohesió del PCPV i d'EUPV en l'actuació política general sobre la qual s'ha donat un ampli acord tant al si del Partit com al si d'IU, i en particular en la campanya pel NO al Tractat Constitucional Europeu neoliberal i militarista que ens proposen. Cal subrratllar a més la importància d'aquesta campanya per a reforçar les posicions d'esquerres al nostre país, clarament enfrontades amb la dreta reaccionària que governa al País Valencià i diferenciades del centre que governa a l'Estat Espanyol.


2. Proposta al Comité Nacional de Convocatòria de Congrés Extraordinari del PCPV:

L'esmentada situació del PCPV i de la seua direcció fa necessari fer efectiva la convocatòria de Congrés Extraordinari ja acordada en l'anterior Comité Nacional. Tanmateix, el seu calendari haurà de permetre un debat adequat i no entrebancar les tasques polítiques a que féiem referència. En particular, la convocatòria per al 20 de febrer del Referèndum sobre el Tractat Constitucional Europeu exigirà que fins a aquesta data tots els membres del PCPV i de la seua direcció centreM els nostres esforços en la corresponent campanya, de manera que el PCPV puga ser el pal de paller efectiu de la campanya d'EUPV. Per això, cal excloure la celebració durant el mes de febrer del Congrés Extraordinari.

A més, un debat en condicions requereix que les Agrupacions disposen dels materials de discussió amb l'antelació mínima de 3 messos que marca l'article 21 dels Estatuts del PCPV. En aquest moment està redactat un segon esborrany del Document Polític, i per al Comité Nacional del 15 de gener s'hauria de disposar de la part d'Organització i Estatuts que el complete. En aquestes condicions, el Congrés es podria convocar per al mes d'abril, assegurant d'una manera o d'altra la direcció del PCPV fins a aquesta data.