EL MILLOR ADVOCAT
Rafael Pla López
ex-presoner polític
Notem el pas del temps quan se'n van persones que han estat part important del nostre paisatge vital. Persones com el company Albert García Esteve. Amb la seua mort morim un poc cadascú de nosaltres.
Albert va ser, durant molts anys, el meu advocat, com de tants altres. Recordem la seua abnegació, el seu compromís permanent amb la lluita per les llibertats i els drets del treballadors. Jo vullc recordar també la seua competència professional, la seua brillantesa com advocat. Com a homenatge personal, contaré dues anècdotes seues, dues genials improvisacions, les dels dos judicis als quals va aconseguir la meua absolució (en altres dos processos, en els quals em van agafar, com si diguerem, amb les mans en la massa, ni el millor advocat podia lliurar-me).
En 1968, quan estudiava Física, i pocs messos després del meu ingrés al PCE, el Partit me'n va enviar al IX Festival Internacional de la Joventut i dels Estudiants que es celebrava en Sofia. A la tornada, em van detindre. Durant el judici, segons em va contar després, Albert va recordar que la cosmonauta Valentina Tereshkova havia assistit al Festival, i em va preguntar si havia donat una conferència d'Astrofisica. "Efectivamente", li vaig contestar, i va continuar preguntant-me:
- ¿Asistió a su Conferencia?
- Así es
- ¿Le resultó provechosa?
- Muy provechosa

A les hores, es va girar triomfant al tribunal: "¿Van ustedes a condenar a un estudiante que viaja a Sofía para completar su formación en Física?". De sobte, l'assistència a un Festival polític s'havia convertit, per art de birlibirloque, en un viatge d'ampliació d'estudis. Naturalment, em van absoldre.
En 1972, quan em van detindre un primer de maig al carrer de les Barques en mig d'una manifestació, ho teniem més complicat. Després de uns quants anys d'entrar i sortir de comissaria, era difícil presentar-me com una persona interessada únicament en els seus estudis. Vam presentar el testimoni d'una companya que declarava haver quedat amb mi per a anar al cine. El problema era que el camí al Cine passava precisament per la Plaça de l'Ajuntament (aleshores del Caudillo), i calia explicar perquè havia donat una volta pel carrer de les Barques, just on es feia la manifestació. Aleshores, Albert me'n va preguntar:
- ¿Le han detenido a usted muchas veces?
- Muchas
- ¿Qué vio al asomarse a la Plaza del Caudillo?
- Que estaba llena de policías.
- ¿Cree usted que si hubiera entrado en la Plaza le hubieran detenido?
- Desde luego. No entré y me detuvieron, conque si llego a entrar...

I per a arrodonir-ho, va inquirir al tribunal: "¿Creen ustedes que una vez que mi defendido había quedado con una chica (en lloc de les seues habituals activitats polítiques, s'entenia) iba a olvidarse para ir a una manifestación?". Encara recorde la cara de desconcert que va posar Mateu, el president del Tribunal d'Ordre Públic. Solament Albert García Esteve era capaç de presentar la possessió d'antecedents com un argument favorable a l'acusat. Em van absoldre.
València, 25 de novembre de 1996