... AL SENAT
Rafael Pla López
http://www.uv.es/~pla
Sabem que la unitat de la gent
progressista és més complexa que la unitat dels conservadors:
és més difícil posar-se d'acord en com canviar les
coses que fer-ho en que tot continue igual. No és casual, per tant,
que el camp del progrés siga essencialment plural, i que fins i
tot dins de cada organització progressista siga habitual el debat
i la polèmica: és consubstancial a la seua natura, i la seua
absència seria un clar signe d'involució.
El problema, ara, és
com compaginar aquesta pluralitat amb la unitat d'acció. I aquest
és un problema que ens interessa a tota la gent progressista, amb
tot el respecte a la dinàmica interna de cada organització.
Per això, no podem
ser aliens a l'actual crisi de la que fins ara ha estat l'organització
progressista majoritària del País Valencià, el PSPV-PSOE.
Alguns semblen haver llançat
les campanes al vol, confiant en el transvasament a la seua organització
dels nacionalistes d'altres organitzacions progressistes. I, naturalment,
també les persones d'esquerres del PSPV o del BNV tenen obertes
les portes d'EUPV. Però això no resol el problema global
de com articular la unitat d'acció progressista enfront de l'hegemonia
de la dreta. Perquè la veritat és que un lleuger creixement
d'EUPV o del BNV a costa de patir durant molts anys el govern del PP no
és una perspectiva massa encoratjadora: les forces progressistes
tenen sentit per a canviar les coses, no per a coure-s en la seua pròpia
salsa, i per tant una estratègia racional de desenvolupament d'una
força progressista s'ha d'emmarcar en un projecte d'avanç
global del camp progressista.
En aquest sentit, tant des
d'EUPV com des del BNV s'ha plantejat una proposta que pot ser engrescadora:
una candidatura unitària al Senat del conjunt de les forces progressistes
del País Valencià. El context pot ser especialment adient:
la pluralitat del camp progressista, amb importants diferències
tant en polítiques socials com nacionals, es pot expressar d'una
forma natural en les diferents candidatures per a les eleccions al Congrés
dels Diputats, que es regís per un sistema proporcional. Però
el sistema majoritari que regís les eleccions al Senat fa que solament
unint-se les forces progressistes puguen derrotar a la dreta, especialment
després que el PP ha fagocitat bona part de l'electorat d'UV.
I hauria de ser possible
posar-se d'acord en maldar conjuntament per la recuperació del País
Valencià per al poble valencià, enfront de la rapinya a que
ha estat sotmès pel PP (en educació, sanitat, medi ambient,
etc.), per una normalització lingüística acadèmicament
solvent que dignifique i normalitze l'ús del valencià com
a llengua que compartim amb la resta dels països de llengua catalana,
per polítiques actives per l'ocupació i la reducció
de la jornada laboral, etc. I hauria de ser possible posar-se d'acord en
9 persones que ens representen al Senat, però que podrien representar
també l'inici d'una dinàmica d'unitat d'acció progressista
de major abast: una derrota del PP en les eleccions al Senat obriria una
porta d'esperança que esperonaria a la gent progressista a espentar
un projecte de canvi pels objectius suara assenyalats.
Ara bé, la situació
actual del PSPV-PSOE representa una dificultat afegida: per una banda,
una candidatura unitària al Senat solament seria creïble si
abastés al conjunt de sectors progressistes, PSPV inclòs;
per altra banda, seria impensable un pacte al qual EUPV i el BNV aparegueren
avalant la Gestora imposada des de Madrid enfront de la majoria dels membres
del PSPV: la dinàmica unitària ha d'abastar també
als sectors enfrontats d'aquest partit.
Caldria pensar per tant
en formes i procediments per a aconseguir això. I si podem aprendre
del precedent d'Eivissa i Formentera, podem recordar que allí la
candidatura unitària es va desenvolupar com una agrupació
d'electors recolzada per les diferents organitzacions progressistes, però
amb important participació de persones no afiliades a cap d'aquestes.
Podríem impulsar una dinàmica d'aquest tipus al País
Valencià, que a més facilitaria també la participació
dels diferents corrents de cada organització?
Valga açò
com una incitació a persones significatives al món intel·lectual
i dels moviments socials progressistes, i específicament aquelles
no afiliades a cap organització política però amb
capacitat per a hi tendir ponts, per a promoure una dinàmica de
reunions informals que facilite apropar posicions i encetar un moviment
progressista obert i d'ampli abast que ens permeta sortir de l'atzucac
al qual ens han ficat els repetits errors que hem comès.