... AL SENAT
Rafael Pla López
http://www.uv.es/~pla
 
        Sabem que la unitat de la gent progressista és més complexa que la unitat dels conservadors: és més difícil posar-se d'acord en com canviar les coses que fer-ho en que tot continue igual. No és casual, per tant, que el camp del progrés siga essencialment plural, i que fins i tot dins de cada organització progressista siga habitual el debat i la polèmica: és consubstancial a la seua natura, i la seua absència seria un clar signe d'involució.
        El problema, ara, és com compaginar aquesta pluralitat amb la unitat d'acció. I aquest és un problema que ens interessa a tota la gent progressista, amb tot el respecte a la dinàmica interna de cada organització.
        Per això, no podem ser aliens a l'actual crisi de la que fins ara ha estat l'organització progressista majoritària del País Valencià, el PSPV-PSOE.
        Alguns semblen haver llançat les campanes al vol, confiant en el transvasament a la seua organització dels nacionalistes d'altres organitzacions progressistes. I, naturalment, també les persones d'esquerres del PSPV o del BNV tenen obertes les portes d'EUPV. Però això no resol el problema global de com articular la unitat d'acció progressista enfront de l'hegemonia de la dreta. Perquè la veritat és que un lleuger creixement d'EUPV o del BNV a costa de patir durant molts anys el govern del PP no és una perspectiva massa encoratjadora: les forces progressistes tenen sentit per a canviar les coses, no per a coure-s en la seua pròpia salsa, i per tant una estratègia racional de desenvolupament d'una força progressista s'ha d'emmarcar en un projecte d'avanç global del camp progressista.
        En aquest sentit, tant des d'EUPV com des del BNV s'ha plantejat una proposta que pot ser engrescadora: una candidatura unitària al Senat del conjunt de les forces progressistes del País Valencià. El context pot ser especialment adient: la pluralitat del camp progressista, amb importants diferències tant en polítiques socials com nacionals, es pot expressar d'una forma natural en les diferents candidatures per a les eleccions al Congrés dels Diputats, que es regís per un sistema proporcional. Però el sistema majoritari que regís les eleccions al Senat fa que solament unint-se les forces progressistes puguen derrotar a la dreta, especialment després que el PP ha fagocitat bona part de l'electorat d'UV.
        I hauria de ser possible posar-se d'acord en maldar conjuntament per la recuperació del País Valencià per al poble valencià, enfront de la rapinya a que ha estat sotmès pel PP (en educació, sanitat, medi ambient, etc.), per una normalització lingüística acadèmicament solvent que dignifique i normalitze l'ús del valencià com a llengua que compartim amb la resta dels països de llengua catalana, per polítiques actives per l'ocupació i la reducció de la jornada laboral, etc. I hauria de ser possible posar-se d'acord en 9 persones que ens representen al Senat, però que podrien representar també l'inici d'una dinàmica d'unitat d'acció progressista de major abast: una derrota del PP en les eleccions al Senat obriria una porta d'esperança que esperonaria a la gent progressista a espentar un projecte de canvi pels objectius suara assenyalats.
        Ara bé, la situació actual del PSPV-PSOE representa una dificultat afegida: per una banda, una candidatura unitària al Senat solament seria creïble si abastés al conjunt de sectors progressistes, PSPV inclòs; per altra banda, seria impensable un pacte al qual EUPV i el BNV aparegueren avalant la Gestora imposada des de Madrid enfront de la majoria dels membres del PSPV: la dinàmica unitària ha d'abastar també als sectors enfrontats d'aquest partit.
        Caldria pensar per tant en formes i procediments per a aconseguir això. I si podem aprendre del precedent d'Eivissa i Formentera, podem recordar que allí la candidatura unitària es va desenvolupar com una agrupació d'electors recolzada per les diferents organitzacions progressistes, però amb important participació de persones no afiliades a cap d'aquestes. Podríem impulsar una dinàmica d'aquest tipus al País Valencià, que a més facilitaria també la participació dels diferents corrents de cada organització?
        Valga açò com una incitació a persones significatives al món intel·lectual i dels moviments socials progressistes, i específicament aquelles no afiliades a cap organització política però amb capacitat per a hi tendir ponts, per a promoure una dinàmica de reunions informals que facilite apropar posicions i encetar un moviment progressista obert i d'ampli abast que ens permeta sortir de l'atzucac al qual ens han ficat els repetits errors que hem comès.