Els comunistes francesos del PCF han celebrat, dels dies 23 a 26 de març del 2000, el seu 30è. Congrés Nacional.

La cosa, emperò, va més enllà de quatre dies de calendari i li han posat imaginació (i voluntat). Ha estat un procés inèdit en el debat de les idees i, lògicament, de la concreció de la feina a desenvolupar pel PCF en la nova etapa. Ha estat, en paraules del mateix Hue, innovador tant pel que fa als comunistes francesos com per a la vida política francesa en general. S'ha necessitat, segons Hue, "un gran esforç de disponibilitat i d'inventiva per part dels dirigents a tots els nivells per permetre l'expressió de tots els comunistes amb un lapsus temps relativament curt".

Amb la nova metodologia adoptada (experimentada) pels comunistes francesos, cada un/a dels adherits/des al PCF ha contribuït a dissenyar i preparar fins i tot el mateix ordre del dia del Congrés celebrat la setmana passada. A més, hi han participat activament al voltant de 10.000 adherits/des més que no pas a la consulta interna que varen efectuar ara fa tres anys per decidir si entraven a formar part o no del govern Jospin.

Però, en què ha consistit tot això, meam?

S'obri el procés congressual (que durarà, per tant, entorn a 9 mesos). No hi ha papers, ni ponència aprovada prèviament per la direcció ni, lògicament, "directrius".

El Comitè Nacional sortint prepara un simple qüestionari per fomentar el debat, amb la següent estructura:

1. Quin món volem els comunistes? Com entenem la nova situació a què ens enfrontem amb la "mundialització" i el capitalisme dominant? Sobre quins pilars es fonamenta el capitalisme d'avui en dia? Sobre quins principis hem de treballar?
2. Som necessaris els comunistes en el segle que encetem? Què hem de menester per renovar els comunisme francès?
3. Quina anàlisi fem de l'evolució de la societat francesa, del treball, de les relacions socials i humanes, de les classes socials? Amb quines forces comptem? Que entenem per "crisi de la política"? Què necessitem per construir un moviment polític i social? Quines iniciatives hem de prendre per afavorir la participació i la intervenció dels moviments populars i els ciutadans en benefici de la transformació social?
4. Quin és el nostre projecte comunista? Quina és la seva marxa? I el seu sentit? I el seu contingut? Quina és la nostra concepció de la nació, de l'Europa, de les institucions mundials? I de la democràcia? I la propietat? I del món financer? I dels serveis públics? I del treball? I d'allò que ha de ser una societat de justícia, llibertat i emancipació humana? I de la igualtat entre dones i homes? I d'un món de pau? I del desenvolupament sostenible? Com valorem la precarietat? Què pensem que s'ha de fer amb la idea de seguretat laboral i formació ocupacional? Què entenem per superació del capitalisme?
5. Quina és la nostra apreciació de la política que fa el Govern de la república des de 1997 [l'any que el PCF entra a formar part del govern de l'esquerra plural...]? I de la nostra pròpia acció? Com es treballa des de la pluralitat, a un mateix govern? Com s'articula la nostra intervenció a les institucions i als moviments populars? I amb el Partit Socialista? I amb la resta de forces amb les que coincidim bastant, per exemple, en la defensa dels treballadors?
6. Quin partit comunista necessitem per crear un projecte comunista per avui? Amb qui? Identitat comunista i mutació del PCF. Quin és l'estat de la qüestió? Què entenem per la funció d'un comunisme actual, modern? Què hem de fer per treure més eficàcia de la militància dels comunistes i del seu entorn, al seu lloc de treball, dins la societat? I per millorar l'exercici de la seva sobirania, els seus drets democràtics? I per afavorir les aportacions individuals i la diversitat? I per assegurar la paritat? Quin paper han de jugar les direccions? De quins mitjans financers podem comptar? Què entenem per "força comunista" i quina relació té això amb el Partit Comunista?
7. Quina idea tenim de la missió de L'Humanité, i dels altres mitjans de la premsa comunista, i de la seva utilitat? Com podem respondre a la manca d'informació i de comunicació interna dins el Partit?

Al voltant d'aquest qüestionari s'organitza el debat de tots els col·lectius del PCF i de l'entorn simpatitzant a tots els nivells, partint de les agrupacions locals. Es creen, igualment, set grups oberts d'animació sobre cada bloc del qüestionari, per ajudar al desenvolupament del debat. La gent participa molt més activament, perquè des de la direcció del Partit ningú no marca el debat polític, i la metodologia afavoreix fins i tot les aportacions de gent que, fins al moment, no havien obert la boca. A més, cada un dels militants vota després d'aquests debats quins són els temes prioritaris, per configurar així l'ordre del dia del Congrés, de la manera més democràtica possible.

El PCF va crear un butlletí periòdic d'informació i seguiment del procés congressual (Infocongrès) editat pels grups d'animació de la discussió. Això, a més, es complementa amb una "Tribuna Oberta" com a espai obert de debat i recull d'aportacions i suggerències durant els nous mesos al diari comunista L'Humanité.

L'octubre, cada Comitè de federació ordena tot allò recollit al seu àmbit fins al moment, així com el resultat de la votació de l'ordre del dia. El Comitè Nacional sintetitza a la vegada tot això, i torna a sotmetre a votació entre tots els adherits/des, un per un, la qüestió: "Et sembla bé l'ordre del dia per al 30è. Congrés?". La consulta es realitza de formes diverses, sobretot a través d'una butlleta de votació publicada a l'Infocongrès, però també a les cèl·lules, assemblees de secció, federació, vots per correu, telèfon, Internet, amb les llistes del cens verificables i comprovables per tothom.

El resultat ha estat una participació superior en 10.000 persones a la consulta realitzada sobre la participació dels comunistes al Govern de la República el 1997.

Una quarta part dels butlletins de votació recollits anaven acompanyats de les observacions particulars dels seus votants, a l'apartat preparat a l'efecte.

Entre gener i febrer, el Comitè Nacional recull i valora els texts bàsics de discussió sobre els diferents temes elaborats a partir de les síntesis de les Federacions i els set grups d'animació.

Els textos resultants es sotmeten a votació, mitjançant el butlletí, entre el 4 i l'11 de febrer entre tots i cada un dels adherits/des.

Posteriorment, es reuneix el Comitè Nacional de bell nou per valorar l'escrutini i tenir en compte les observacions dels adherits/des que acompanyen les butlletes de votació alhora de proposar els canvis de funcionament i les modificacions estatutàries necessàries d'acord amb el debat suscitat.

Amb aquest procés s'obtenen els textos de discussió definitius per al congrés, que constitueixen la "base comuna" de treball.

Les LLISTES segueixen un procés paral·lel: no es vota una llista que no coneixen els adherits fins a la data de celebració del Congrés, sinó una llista (finalment única) a la qual hi han participat en la seva discussió de criteris i proposta de noms la major part dels adherits i adherides, ja des del novembre mateix. A més, s'han anat publicant totes les propostes de llistes fetes per cadascuna de les federacions, seccions i altres àmbits de debat.

Entre febrer i març es reuneixen totes les Conferències de secció i federació i discuteixen els textos de la "Base comuna", s'eligeixen els delegats i delegades, el Congrés, així com l'entenem tradicionalment, es converteix en la culminació de tot un procés que, ara per ara, assenyala, com a mínim, una manera de fer les coses prou diferent de l'immobilisme dels partits d'esquerra dels darrers temps.