L'ALTERNATIVA
FICTÍCIA I LA REAL
Rafael Pla López
membre del Consell Polític d'EUPV
La permanent baralla de la dreta extrema del PP contra el Govern, i el
ressò que se'n fan els respectius aparells mediàtics,
donen la impressió que el que haurien de dilucidar les properes
eleccions generals fora fonamentalment aquesta alternativa. Les
picabaralles sobre l'eventual show
televisiu bipartidista com a substitut del caducat programa tomatero, la reiteració en
traure a passejar a l'ex-president de Govern i l'envestida de la
Conferència Episcopal, abunden en el mateix sentit.
Això, tanmateix, es compagina mal amb el que diuen les
enquestes, que no donen al PP cap possibilitat d'avançar al
partit del Govern, i menys encara de governar després d'haver
espantat als seues anteriors aliats i fins i tot haver deixat de costat
als seus dirigents més moderats com Gallardón o Piqué. Per acabar-ho
d'adobar, el seu
candidat a la presidència de Govern apareix emparellat en
puntuació amb Gaspar Llamazares,
candidat d'IU a qui les enquestes situen com a tercera força. I
caldrà recordar que el PP s'ha passat la legislatura alabant la
política econòmica de Solbes
i atacant al Govern contra la política de pau a Euskadi,
per a que finalment el Govern haja assumit les seues tesis en pro de la
il·legalització del PCTV i ANV, reproduint
polítiques anteriors de retall de les llibertats
democràtiques i de l'Estat de Dret, que si abans es van
expressar en forma de terrorisme d'Estat amb els GAL, ara ho fan volent
privar del dret a la representació política a una part
significativa del poble basc.
En aquestes condicions, l'alternativa del PP sembla més
bé
una ficció mediàtica en pro del bipartidisme, que
pretén reduir el debat polític a una cursa de rebaixes
fiscals, emmascarant la coincidència en polítiques
econòmiques neoliberals que menysprean la necessària
millora dels serveis públics.
Tanmateix, les distorsions a la proporcionalitat generades per les
circumscripcions provincials i la Regla d'Hond't fan que en molt llocs
les candidatures d'IU es troben al tall de guanyar escons (o de
perdre'ls). Així, amb una variació molt menor en
percentatge de vots el seu número d'escons ha oscil·lat
entre 5 i 20 (i els d'EUPV entre 0 i 3). Per contra, una força
clarament de dretes encara que siga una dreta democràtica com
CiU, amb un número de vots molt menor però concentrat en
les circumscripcions de Catalunya, ha obtingut en diverses ocasions un
número major d'escons. Això l'ha permés
condicionar les polítiques de Governs anteriors, com els de Felipe González y els
següents. I cal recordar que, quan fa 8 anys IU tenia expectatives
de governar, Arzalluz va
expressar les seues esperances per la posició d'IU favorable als
drets del poble basc, en tant que Jordi
Pujol va proclamar la seua incompatibilitat amb IU per la
politica econòmica, deixant palés que era abans de dretes
que nacionalista.
Així, l'alternativa real rau en si serà IU o CiU qui
jugue un paper determinant. I quan en l'horitzó apareixen mals
presagis econòmics, cal recordar el que van ser les
polítiques econòmiques dels governs de Felipe
González i altres suportats per CiU, privatitzant, precaritzant
el treball, abaratint l'acomiadament i retallant les pensions.
Així com que va ser amb CiU amb qui el Govern va pactar la
Reforma de l'Estatut de Catalunya, i si no es va consolidar la
preferència pel pacte amb CiU va ser per la nostra pujada en les
eleccions al Parlament de Catalunya. A la vista de tot això,
seria una mala broma que fugint del PP hi hagués gent
d'esquerres que facilités caure en mans de CiU. I al País
Valencià cal recordar qui es presenta junt amb CiU a les
Eleccions Europees.