Podia semblar ja prou desencertada l'elecció, per a l'acte oficial d'obertura de curs, del Príncipe de Asturias, aparentment especialitzat en inaugurar museus inacabats i cursos començats: si el Rey, a fi de comptes, és el cap d'un Estat democràtic, per damunt de les conviccions republicanes o monàrquiques de cadascú, el Príncipe de Asturias juga un paper exclusivament dinàstic, i tant de bo si no arriba a més (o es que pensen que la monarquia durarà sempre?).
Però, per a arrodonir-ho, a hores d'ara la presència del Príncipe de Asturias va acompanyada d'una paranoia de "seguretat" que converteix allò que des de fa molts anys havia estat un acte acadèmic obert a la societat i, per suposat, al conjunt dels universitaris, en un acte restringit estrictament protocol·lari, jeràrquic i elitista, sense estudiants, amb professors protocol·làriament seleccionats, i al qual s'ha prescindit dels components acadèmics que li són essencials, com ara la investidura dels nous doctors.
En aquestes condicions, ni a sols s'enten perquè s'han suspès les classes aquest dia, com no sia per a evitar el ridícul de fer palesa la distància entre les dèries protocol·làries i l'activitat universitària real.
Si els inicis de la celebració dels "Cinc Segles" ja eren dubtosament "populars", allò que sembla volia tancar-ho amb brillantor no pot ésser més lamentable i allunyat tant de la societat com del conjunt de la població universitària: en lloc de projectar la Universitat cap al futur i la societat, la retrotrau cap a la Edat Mitjana i els bunkers coronats.
Rafael Pla López
6 d'octubre de 1999