COMPROMÍS:
MOBILITZACIÓ, PROGRAMA I HONESTEDAT
La llarga
resposta de Juli Just
es dedica principalment a llançar balons fora per a eludir la
qüestió central que jo plantejava: la deshonestedat i
deslleialtat que representa l'incompliment per Enric Morera i Josep Panyella del protocol signat
del Compromís. Perquè per moltes voltes que li donen, el
cert és que EUPV (i Gloria
Marcos)
va actuar d'acord amb aquest protocol en nomenar, en la reunió
del seu Consell Polític, el representant que li corresponia
elegir per al Consell d'Administració de RTVV. I que els
diputats del Bloc, junt amb les diputades trànsfugues d'EiP, van
actuar en contra d'aquest protocol en intentar que s'anomenés
una persona distinta a l'elegida per EUPV, i en no aconseguir-ho
utilitzar això com a excusa per a un incompliment molt
més greu, no solament de la lletra sinó de l'esperit del
protocol, en votar per a destituir a Gloria Marcos, coordinadora
general d'EUPV, com a Síndica del Grup Parlamentari de
Compromís.
Amb l'intent de justificar allò injustificable, parlen de la
Comissió Política de Compromís eludint el fet que
aquesta va donar suport majoritàriament al nomenament per EUPV
del representant esmenat i va desautoritzar la substitució de
Gloria Marcos (per 3 de les 5 forces que el composen i el 69% del vot
ponderat).
Per altra banda, és clar que el protocol no prohibeix que el
Grup Parlamentari es dote d'un òrgan rector. Jo no
qüestionava això, sinó l'afirmació de Juli
Just i altres de que el protocol contigués l'acord de
creació del mateix, afirmació la falsedat de la qual
intenten ara dissimular amb circumloquis. En tot cas, cap acord del
Grup Parlamentari pot justificar l'incompliment del protocol del
Compromís.
Naturalment, jo assumisc únicament les meues pròpies
declaracions i les dels òrgans del meu Partit. No tinc
perquè assumir textualment les declaracions d'altres membres
d'EUPV o del PCPV, amb independència de les majors o menors
coincidències que tinga amb ells. Però és poc
seriós voler utilitzar les declaracions de Víctor Domínguez
per a argumentar que la direcció del PCPV o d'EUPV estava en
contra del pacte del Compromís. Víctor Domínguez
sí estava en contra, mai ho va dissimular, i es va quedar en
minoria tant al PCPV com a EUPV.
Val la pena, tanmateix, que aclarim quina va ser la posició
adoptada, primer per la direcció del PCPV, i posteriorment per
la direcció d'EUPV: en contra dels apriorismes segons els quals
el Bloc era d'esquerres i per tant calia pactar amb ells, o el Bloc era
de dretes i per tant no s'havia de pactar, vam adoptar una
posició diguem-ne "anguitista" (recordeu, allò de
"programa, programa, programa"), plantejant que la via per a la
convergència política i electoral era la
confluència en la mobilització social i en el programa.
Aquesta posició, així formulada, podia ser compartida per
aquells que aspiràvem a un acord que inclogués al Bloc i
aquells que pensaven que aquesta confluència no es podria donar.
El resultat ens va donar la raó, en tant que primer vam
coincidir amb el Bloc en la mobilització
social
(per una Escola pública, laica, democràtica i valenciana,
per un Estatut de debó, pel valencià, pel territori,
etc.), i després de la Convenció Programàtica
d'EUPV vam coincidir també en el programa
(pel desenvolupament del sector públic, per la moratòria
urbanística, per un sistema de finançament equitatiu i
solidari concertat multilateralment en un marc federal, per un estat
espanyol federal, republicà i solidari, etc.). I és en
aquest marc que, després d'haver fet realitat el
Compromís per a les eleccions autonòmiques, el Consell
Polític d'EUPV va llançar a debat la proposta d'intentar
arribar a candidatures úniques de totes les forces d'esquerres o
progressistes, respectivament, per al Congrés dels Diputats i
per al Senat.
És en aquesta situació en la que es produeix el
trencament pràctic de l'acord del Compromís
autonòmic per part dels diputats del Bloc i les diputades
trànsfugues d'EiP, generant una situació greument
negativa per a l'esquerra valenciana en decebre les esperances
generades per aquest acord. Això no ens ha de portar a renunciar
a la convergència política i social de l'esquerra
valenciana, ni a anatematitzar genèricament al nacionalisme, que
malament s'hauria de veure representat per l'actuació dels
esmentats diputats i diputades. Però fa imprescindible posar per
davant el criteri d'honestedat
política, junt amb els de la confluència en la
mobilització social i en el programa, per a qualsevol acord
futur.
En tot cas, si Juli Just i els seus companys del Bloc i el BES volen
salvar el Compromís autonòmic en la seua
configuració actual, ho tenen molt clar: que tornen a la
normalitat definida en el seu protocol, restituint a la Coordinadora
General d'EUPV com a Síndica del Compromís i deixant de
recolzar-se en dues trànsfugues en contra d'EUPV.
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV
Debat en ANNA