(C)Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 6 de juny del 3 i no pot ser reproduït sense autorització d'aquest diari
EL CAPITÁN TRUENO I LA LLIBERTAT
Rafael Pla López
lector de "El Capitán Trueno"

M'han sorprés les valoracions que sobre el guionista de "El Capitán Trueno" (Víctor Mora, amb el seudònim de Víctor Alcázar) realitza Francisco Tadeo Juan, autotitulat estudiós de la història del comic. Bé, jo no m'atreviria a qualificar-me com a tal, encara que la meua col·lecció de comics ocupa vàries estanteries. Escric aquest article simplement com a inveterat lector i col·leccionista de "El Capitán Trueno" des de xiquet, i posterior "perseguidor" dels números que me faltaven fins a completar la col·lecció, que he compartit amb el meu fill 40 anys després.

Amb aquest bagage, quan l'autor de l'article qualifica com a "necedades" l'afirmació que aquest personaje "salió de España para luchar contra los tiranos", me pregunte si realment ha llegit les seues aventures, i en tot cas en quin context les va llegir. Jo ho vaig fer baix el franquisme, i recorde molt bé la impressió que me van fer. Quan ja adult estava fugit o empresonat, recordava el títol d'un episodi que me tornava a la memòria recurrentment, "Victoria para Sarjali", el nom d'un país imaginari que en aquest episodi aconseguia desfer-se d'un tirà. Però això no és més que un exemple, dels quals abunden al llarg de les aventures del Capitán Trueno per tot el món. Naturalment, la gran majoria dels seus lectors no coneixiem la ideologia i afiliació política (comunista) del seu guionista, però quan molts anys després es vam assabentar vam entendre moltes coses.

Certament, el Capitán Trueno comença les seues aventures a la manera més clàssica, com un creuat espanyol a les ordres de Ricardo Corazón de León, que podia ser grata al règim vigent i propiciar la seua publicació. Però la visió dels musulmans prompte trenca amb el maniqueisme, presentant a Saladino (l'adversari de Ricardo en Palestina) com un dels personajes positius més notables de la història. I no serà l'únic d'aquest tipus que apareixerà en les aventures.

Certament, molt lectors de El Capitán Trueno considerem al dibuixant original, Ambros (que va ser, per cert, un mestre represaliat pel franquisme), inolvidable i sense rival . Però les seues aventures continuen amb una tònica similar molt després del seu abandonament, amb dibuixants desiguals però incloent alguns molt estimables, com Angel Pardo o Fuentes Man, i amb daltabaixos en el guió, com no podia ser menys amb els 618 episodis de la sèrie principal i els 427 de "El Capitán Trueno Extra" (i més encara tenint en compte que des del número 26 al 45 de la primera no va ser guionitzat per Victor Mora), però amb aventures memorables al llarg de tota la sèrie, i un missatge subjacent sempre contrari a les dictadures, a les guerres i a la intolerància.

L'autor de l'article menysprea els altres comics del guionista, dels quals salva únicament "El Jabato" i oblida "El Corsario de Hierro", singularment també amb Ambros, però que realitzat en una època posterior permet al guionista explaiar més explícitament la seua concepció del món al llarg de nombrosos episodis. Realment, la parella Victor Mora-Ambros era per a molts de nosaltres inigualable, però en els seus comics dibuix i guió formaven un tàndem inseparable, configurant un missatge que va ser part important de la nostra educació moral en pro de la llibertat. I això ningú s'els podrà llevar.