QUE NO ENS ENGANYEN
Rafael Pla López
secretari de formació del PCPV

És palés per a tothom que les promeses electorals de Rubalcaba tenen poc a veure amb l'actuació del govern del PSOE del qual és candidat. Tanmateix, amb el que sí tenen resemblança és amb les promeses electorals de Zapatero davant les anteriors eleccions generals. Perquè el problema és que l'actuació del seu govern, especialment des de maig de 2010, tenen poc a veure amb aquestes promeses electorals.

La qüestió de fons, però, és que aquestes promeses volien, i volen, nadar entre dues aigües: suposadament defensar a la gent humil sense molestar als poderosos. Però aquestes polítiques de caire "socialdemòcrata" no es poden sostindre de forma perllongada en un món amb notoris límits ecològics al creixement, i especialment en situacions de crisi econòmica. IU ja va advertir el seu dia que que era un suicidi econòmic confiar en la contínua inflada de la bombolla immobiliària, i més encara suprimir l'impost de patrimoni refiant-se d'un superàvit conjuntural. Quan l'esclafit de la bombolla va disparar la crisi global del capitalisme, no era possible defugir l'opció entre si aquesta l'anaven a pagar els capitalistes insaciables que l'havien provocada, o la gent treballadora que l'estava patint. Després d'un periode d'ambigüitat en que el govern del PSOE va rebutjar les propostes d'IU i dels sindicats d'articular una Banca Pública i pujar els impostos als rics per tal de disposar de fons públics per garantir els serveis públics i reactivar l'economia, finalment el govern Zapatero-Rubalcaba es va sotmetre a les presions del capital financer i va emprendre una política de retalls socials fent pagar la crisi a la gent de baix. Que això no anava a permetre reactivar l'economia, sortir de la crisi i molt menys saciar als especuladors era clar per a tot economista solvent. Les conseqüències estan a la vista: un any després, l'anomenada "prima de risc" frega els 400 punts (el que significa que l'Estat donarà més diners als financers enlloc de cobrar-les més impostos). I ara el govern del PSOE s'entesta en continuar les fracassades "reformes" neoliberals al temps que es prepara a donar el relleu als neofranquistes del PP, que a més de continuar amb les polítiques neoliberals antipopulars amenacen amb una greu involució en polítiques culturals i socials, com ja estan demostrant amb les seues enyorances franquistes on governen (de forma descarada en Elx i Poyales del Hoyo), per no parlar de la corrupció consubstancial amb les pràctiques de posar l'Estat al servei dels interessos privats de la gent rica.

Això, tanmateix, no és inevitable, si la gent majoritàriament indignada, que simpatitza amb el que encarna el moviment 15M, no es deixa enganyar per falses promeses electorals o enyorances neofranquistes i opta per una alternativa d'esquerres que, a partir d'una àmplia convocatòria social, aglutine a tota la gent que no es resigne a que continue governant qui no representa els interessos de la majoria social.