Paral·lelament al desenvolupament de les seues propostes programàtiques, es van configurant les candidatures unitàries de l'Entesa, que aglutina a les principals forces de l'esquerra real del País Valencià (altres forces, sense deixar de ser progressistes, han preferit situar-se en un espai de centre, potser volent ocupar l'espai deixat per la dretanització del partit del govern).

En els diferents components de l'Entesa, els candidats i candidates són elegits a través d'un procés democràtic i participatiu, cosa que no hauria d'oblidar alguna diletància intel·lectual que arruga el nas davant del perfil d'algun candidat o dels elements caòtics que es donen lloc. Perquè cal recordar que la complexitat, el progrés i la vida es donen en la frontera del caos, i per això aquest és típic de les esquerres, enfront de l'ordre immobilista de les dretes.

En el cas d'Esquerra Unida, les candidatures han estat elegides a través d'un sistema electoral "de disseny" que conjuga la proporcionalitat per al respecte a les minories amb la llibertat dels electors i electores per a configurar participativament les seues pròpies candidatures votant en llista oberta. Així, i a diferència del partit del govern, on ú elegeix a tots, i del partit de la lleial oposició, on tots elegeixen al Ú, a casa nostra tothom elegeix a tothom.

I una vegada més, el sistema ha funcionat bé en l'Assemblea de País, que ha vist com la ciència i la tècnica es conjugaven al servei de la democràcia: si els matemàtics vam aportar la nostra contribució per al disseny del sistema, els tècnics han assegurat l'eficiència de la seua implementació amb l'ajuda dels mitjans informàtics adients, amb una magnífica tasca de la comissió d'organització encapçalada per Salvador Vila i de l'equip tècnic de recompte dirigit per Ricardo Sixto: si es volia una mostra de que som una esquerra per al segle XXI, ací l'hem tinguda.

Però la complexitat, com dèiem, és característica de les esquerres, especialment en un projecte unitari com és el de l'Entesa, on hi ha que conjugar moltes coses, des de la confluència d'allò roig, verd, violeta i quadribarrat, amb el respecte a la pluralitat ideològica de les esquerres i l'equilibri en la representació dels sexes, que volem s'aprope a la paritat amb igual número de dones i barons. Aquests principis, que es poden conjugar bé en un conjunt ampli de persones, tenen una plasmació més difícil en les capçaleres de les candidatures, tenint en compte que, malauradament, les persones que encapçalen les diferents organitzacions solen ser del mateix sexe, baró, com a reflex de la discriminació que pateix la dona en el conjunt de la societat.

Hem de continuar maldant, clar, per la superació d'aquesta discriminació, i la consecució de candidatures paritàries o "cremallera", on es vagen alternant barons i dones, i no sempre encapçalades per un baró, ha de continuar en la nostra agenda. Però a curt termini, i amb independència de com es resolga finalment la reclamació presentada per la companya Àngela Llinares, la lluita per la paritat des de l'esquerra passa per aconseguir un grup parlamentari ampli de l'Entesa amb barons i dones que treballen, en conjunció amb els moviments socials emancipadors, per una transformació igualitària de la societat.