L'ESQUERRA
D'ACÍ
Rafael Pla López
membre d'EUPV-l'Entesa
L'actuació dels governants del PP amb majoria absoluta ens ha
involucrat en una guerra en
Iraq clarament il·legítima i basada en mentides, ha
agredit les llibertats
democràtiques (per posar solament alguns exemples,
promovent una Llei de Partits que permet il·legalitzar a
qualsevol Partit contrari al sistema, modificant fraudulentament el
Codi Penal per a empresonar als que organitzen referèndums i
volent retallar l'exercici del dret constitucional de
manifestació, pel qual han estat reiteradament desautoritzats
pels Tribunals) i ha atacat els drets
socials (facilitant l'acomiadament, retallant les prestacions
per desocupació, impulsant la privatització de
l'ensenyament i la sanitat i amenaçant el futur de les
pensions). I al temps que mostrava un servilisme gens patriòtic
en les seues relacions amb el govern de Bush, ha practicat un nacionalisme centralista i
excloent enfront de la diversitat nacional a l'Estat Espanyol, generant
conflictes especialment amb les institucions d'Euskadi i darrerament de
Catalunya.
No és per tant estrany que tota la gent demòcrata i
progressista es puga plantejar com a primer objectiu, per a les
properes eleccions del 14 de març, la derrota del PP, fent-li
perdre si més no la majoria absoluta i el govern. En això
podem coincidir la gent d'esquerres, la gent de centre al PSOE i el
BNV, i fins i tot gent de dreta democràtica al PNV i CiU.
Tanmateix, la segona força parlamentària de l'Estat, el
PSOE, ha estat practicant una oposició molt feble i
vacil·lant. Vam coincidir oposant-se a la guerra contra Iraq i
altres barbaritats del PP, però també ha
col·laborat amb el PP en Lleis involucionistes com la de Partits
i la darrera reforma de la d'Immigració. I no sembla tenir clara
la urgència de desplaçar democràticament al PP del
govern: en la carta que ens ha enviat "ZP", l'únic
compromís clar és l'aparent i políticament
suïcida renúncia a encapçalar una àmplia
coalició per a substituir-ho.
Davant d'això, i de l'experiència dels anteriors governs
en solitari del PSOE, no podem confiar en que per si mateix tinga la
força i la decisió per a impulsar el necessari canvi
democràtic, en defensa de la pau, les llibertats i els drets
socials i nacionals, que permeta superar els entrebancs centralistes,
autoritaris, bel·licistes i antisocials i obrir pas al
progrés social i a la lliure convivència dels pobles. Com
a força de centre, resulta massa procliu a escorar-se cap a la
dreta si no té un contrapès fort a l'esquerra.
Per això és important reforçar tant la
mobilització social unitària (contra la guerra i l'ocupació,
el 20 de març a les 18.30 des de Sant Agustí) com un pol d'esquerres al Parlament arran
del 14 de març.
I amb el sistema electoral proporcional però poc que tenim
és possible superar el bipartidisme Centre-Dreta però
és suicida fragmentar el vot d'esquerres: cal treballar per la
unitat i concentrar el vot en cada lloc en les opcions amb
possibilitats d'obtenir representació. I en el País
Valencià aquesta opció és EUPV-IR-l'Entesa, el
nucli que pot aglutinar a l'esquerra d'ací. És clar que
cal treballar per eixamplar la unitat de les esquerres valencianes,
però és també clar que els votants solen anar per
davant. Per això sóc conscient que molta gent que en
Catalunya votaria ERC, o en Galícia votaria BNG, ací
votarà EUPV per al Congrés. I sóc també
conscient que molta gent exercirà la seua llibertat de vot en
llista oberta al Senat posant creus a Vicent Álvarez i Gonzalo
Anaya. Amb l'objectiu d'elegir parlamentaris de l'Entesa que junt als
d'ERC, PSM, ICV, BNG, la Xunta Aragonesista i per suposat de la resta
d'IU configuren un fort pol d'esquerres en defensa de la pau ací i en tot el
món sense bases militars ni OTAN i defensant i no criminalitzant
el diàleg per a la resolució dels conflictes, de la
defensa i desenvolupament de les llibertats
i la participació democràtica i facilitant i no
criminalitzant els referèndums, de la defensa i desenvolupament
dels drets socials a una
ocupació, un habitatge, un ensenyament i una sanitat dignes per
a tothom sense exclusions, i d'un federalisme
plurinacional i republicà que reconega i s'assente sobre
l'autodeterminació dels pobles, removent els obstacles per a
l'exercici de la seua sobirania i la seua lliure i solidària
cooperació entre sí i amb tots els pobles del món.
El 14 de març, el poble té la paraula.