L'ESQUERRA D'ACÍ
Rafael Pla López
membre d'EUPV-l'Entesa

L'actuació dels governants del PP amb majoria absoluta ens ha involucrat en una guerra en Iraq clarament il·legítima i basada en mentides, ha agredit les llibertats democràtiques (per posar solament alguns exemples, promovent una Llei de Partits que permet il·legalitzar a qualsevol Partit contrari al sistema, modificant fraudulentament el Codi Penal per a empresonar als que organitzen referèndums i volent retallar l'exercici del dret constitucional de manifestació, pel qual han estat reiteradament desautoritzats pels Tribunals) i ha atacat els drets socials (facilitant l'acomiadament, retallant les prestacions per desocupació, impulsant la privatització de l'ensenyament i la sanitat i amenaçant el futur de les pensions). I al temps que mostrava un servilisme gens patriòtic en les seues relacions amb el govern de Bush, ha practicat un nacionalisme centralista i excloent enfront de la diversitat nacional a l'Estat Espanyol, generant conflictes especialment amb les institucions d'Euskadi i darrerament de Catalunya.

No és per tant estrany que tota la gent demòcrata i progressista es puga plantejar com a primer objectiu, per a les properes eleccions del 14 de març, la derrota del PP, fent-li perdre si més no la majoria absoluta i el govern. En això podem coincidir la gent d'esquerres, la gent de centre al PSOE i el BNV, i fins i tot gent de dreta democràtica al PNV i CiU.

Tanmateix, la segona força parlamentària de l'Estat, el PSOE, ha estat practicant una oposició molt feble i vacil·lant. Vam coincidir oposant-se a la guerra contra Iraq i altres barbaritats del PP, però també ha col·laborat amb el PP en Lleis involucionistes com la de Partits i la darrera reforma de la d'Immigració. I no sembla tenir clara la urgència de desplaçar democràticament al PP del govern: en la carta que ens ha enviat "ZP", l'únic compromís clar és l'aparent i políticament suïcida renúncia a encapçalar una àmplia coalició per a substituir-ho.

Davant d'això, i de l'experiència dels anteriors governs en solitari del PSOE, no podem confiar en que per si mateix tinga la força i la decisió per a impulsar el necessari canvi democràtic, en defensa de la pau, les llibertats i els drets socials i nacionals, que permeta superar els entrebancs centralistes, autoritaris, bel·licistes i antisocials i obrir pas al progrés social i a la lliure convivència dels pobles. Com a força de centre, resulta massa procliu a escorar-se cap a la dreta si no té un contrapès fort a l'esquerra.

Per això és important reforçar tant la mobilització social unitària (contra la guerra i l'ocupació, el 20 de març a les 18.30 des de Sant Agustí) com un pol d'esquerres al Parlament arran del 14 de març.

I amb el sistema electoral proporcional però poc que tenim és possible superar el bipartidisme Centre-Dreta però és suicida fragmentar el vot d'esquerres: cal treballar per la unitat i concentrar el vot en cada lloc en les opcions amb possibilitats d'obtenir representació. I en el País Valencià aquesta opció és EUPV-IR-l'Entesa, el nucli que pot aglutinar a l'esquerra d'ací. És clar que cal treballar per eixamplar la unitat de les esquerres valencianes, però és també clar que els votants solen anar per davant. Per això sóc conscient que molta gent que en Catalunya votaria ERC, o en Galícia votaria BNG, ací votarà EUPV per al Congrés. I sóc també conscient que molta gent exercirà la seua llibertat de vot en llista oberta al Senat posant creus a Vicent Álvarez i Gonzalo Anaya. Amb l'objectiu d'elegir parlamentaris de l'Entesa que junt als d'ERC, PSM, ICV, BNG, la Xunta Aragonesista i per suposat de la resta d'IU configuren un fort pol d'esquerres en defensa de la pau ací i en tot el món sense bases militars ni OTAN i defensant i no criminalitzant el diàleg per a la resolució dels conflictes, de la defensa i desenvolupament de les llibertats i la participació democràtica i facilitant i no criminalitzant els referèndums, de la defensa i desenvolupament dels drets socials a una ocupació, un habitatge, un ensenyament i una sanitat dignes per a tothom sense exclusions, i d'un federalisme plurinacional i republicà que reconega i s'assente sobre l'autodeterminació dels pobles, removent els obstacles per a l'exercici de la seua sobirania i la seua lliure i solidària cooperació entre sí i amb tots els pobles del món.

El 14 de març, el poble té la paraula.