ENLLAÇ0S PER LA PAU I CONTRA LA GUERRA 

---

Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 26 de setembre de l'1

Algun locutor va descriure l'atac de l'11 de setembre com la major acció terrorista en temps de pau. Ambdós qualificatius són dubtosos.

Per una banda, la magnitud de l'atac i els seus objectius (centres neuràlgics militars i financers) semblen indicar que pretenia no solament terroritzar sinó provocar caos en el sistema polític-econòmic-militar nord-americà, propòsit que sembla haver aconseguit; per tant, s'hauria de qualificar pròpiament com una acció de guerra.

Per altra banda, es dubtós que es puga descriure el temps actual com "de pau". El problema és que la frontera entre el temps de guerra i el temps de pau sembla haver-se difuminat, i en tot cas no està separat per una declaració formal de guerra. L'OTAN no va fer cap declaració formal de guerra abans de començar el bombardeig de Iugoslàvia, i l'aviació nord-americana i britànica bombardeja reiteradament Iraq sense declaració de guerra ni cobertura de l'ONU. I l'Estat d'Israel, el suport nord-americà al qual es va fer palès una vegada més en Durban, bombardeja freqüentment Palestina.

No sembla, doncs, haver molta diferència formal entre el bombardeig de Bagdad amb míssils i el bombardeig de New York i Washington amb avions segrestats. En tots els casos moren civils, però això sembla una característica de la guerra moderna, on no es limiten a enfrontar-se uns exèrcits en un camp de batalla. I si parlem de la innocència de les víctimes, aquesta és més clara en una dictadura on la ciutadania no elegeix als seus governants que en una democràcia formal on s'elegeixen governants que no han ocultat els seus propòsits bel·licistes.

Certament, les característiques de la guerra moderna, que no distingís entre civils i militars, fa més palesa la seua immoralitat, amb independència de que els morts siguen iraquians, iugoslaus, palestins, israelians o nord-americans. De vegades s'ha parlat de "humanitzar" els conflictes, però no estic segur de que el termini "humanitzar" es corresponga al caràcter depredador mostrat per la humanitat fins a la data. Potser fora una millor referència l'ètica de "Predator" (ja sabeu, els alienígenes d'una sèrie de ciència ficció que solament mataven persones armades).

L'alternativa, clar, és abolir la guerra i aconseguir la pau. Però tota. De fet, solament aquells que vam condemnar els bombardejos contra Iraq i Iugoslàvia estem moralment legitimats per a condemnar els bombardejos contra New York i Washington. I la pau no s'aconsegueix amb més guerra, per molt que es vulga dir "intervenció pacificadora". Ni s'aconsegueix amb més armes, ofensives ni defensives: si alguna cosa ha demostrat l'atac de l'11 de setembre és la inutilitat de qualsevol "escut anti-míssils". Ni amb una escalada de represàlies. Per aconseguir la pau cal un immens clamor popular contra tota forma de guerra i contra la "violència estructural" que genera morts per fam com un efecte col·lateral del sistema econòmic dominant.