Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 21 de gener de 1997 i no pot ser reproduït sense autorització d'aquest diari
KOREA I MAASTRICHT
Rafael Pla López
http://www.uv.es/~pla
La vaga general dels treballadors de Korea del Sud (que a partir d'ara continuarà els dimecres) està molt prop de nosaltres. No es tracta solament que la raó de la seua lluita (una "reforma laboral" que ataca els seus drets laborals) siga molt pròxima als nostres problemes de precarització i desregulació laboral. És que, a més, l'anomenada mundialització de l'economia, al facilitar ràpids desplaçaments de capital d'un extrem a un altre del món, fa que allò que passe a la vora oriental d'Àsia tinga repercussions immediates als nostres països.
Joaquín Leguina va llançar fa poc la boutade que hauríem d'exportar sindicalistes a l'extrem orient. Tal com estan les coses allí i així, potser hauríem d'importar-los...:
Liberazionet, la revista en Internet de Rifondazione Comunista, porta un acudit al qual, baix el títol "globalització", es veu a uns quants executius orientals al voltant d'una taula dient "en vista d'allò que està passant en Korea propose desplaçar la nostra producció a Itàlia". I on diu Itàlia podria perfectament dir País Valencià, Espanya... o l'Europa de Maastricht, amb una desregulació laboral afavorida per la infernal conjunció de la unitat monetària i l'heterogeneïtat en la legislació laboral.
Ens volen vendre que és inevitable resignar-se a la "flexibilització" laboral, a l'acomiadament lliure (i gratuït), etc., per tal de ser competitius: es tractaria, segon els adalils d'aquest pensament únic compartit pels assessors del govern anterior i de l'actual, de disminuir els costos laborals per tal de facilitar els beneficis del capital i evitar que aquest se'n vaja... per exemple, a Korea.
Però els treballadors koreans ens mostren el camí: davant de la internacionalització del capital, la solidaritat internacional dels treballadors. La lluita dels treballadors koreans és la nostra lluita: si guanyen allà, llevaran arguments als nostres capitalistes per a "flexibilitzar" en nom de la competitivitat. I si sabem fer front a les amenaces d'aprofundir la contrareforma laboral incrementant la precarització del treball, la nostra lluita serà la seua lluita: si guanyem ací, llevarem arguments als seus capitalistes per a retallar els seus drets laborals. La nostra lluita, per tant, serà la millor manera de solidaritzar-nos amb la seua.
Cal ser molt clars: en Korea i als nostres països, la reforma laboral que cal és la conversió de contractes temporals en fixes i la disminució de la jornada de treball, eines fonamentals per a impulsar la formació dels treballadors i millorar així la qualitat del treball i per tant de la producció. En Korea i als nostres països, el que cal és substituir la "producció fem", amb productes de baixa qualitat fets per treballadors mal pagats, precaris i amb jornades aclaparadores, productes que prompte aniran a parar al femer, per una producció de qualitat, menys contaminant, i que solament pot ser feta per treballadors "de qualitat", estables, formats i ben pagats.
En Korea i als nostres països, l'esperança per a un futur millor no passa pel projecte de Maastricht i el pensament únic neoliberal, que per a obtenir beneficis empresarials a curt termini no l'importa ensorrar al planeta i als treballadors, sinó per un cultiu de la natura i de la força de treball regulat solidàriament en benefici de les grans majories d'ara i de demà.