LA LLUITA CONTRA EL NEOLIBERALISME DES DE XIAPAS A MAASTRICHT. Les institucions econòmiques internacionals, com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, el GATT-Organització Mundial del Comerç i la OCDE, estan impulsant a escala mundial una intensificació sense precedents històrics de l'ampliació dels mercats i dels processos de globalització econòmica. l'EZLN s'alçà a Xiapas el 1994 el mateix dia que es signava el Tractat de Lliure Comerç (TLC) dels EE.UU., Canada i Mèxic per enfrontar-se a les lleis i a la lògica del mercat que imposen per sobre les necessitats dels pobles. El TLC en Amèrica del Nord i el Tractat de Maastricht és la manera d'aplicar-se el procés de globalització de l'economia capitalista. Les institucions econòmiques mundials, junt a les transnacionals i el capital financer i especulatiu europeu i internacional, es podria dir que constitueixen els principals nous amos del món, ja que operen, cada volta més, al marge dels controls públics, i pressionen i dirigeixen les polítiques dels governs a favor dels interessos del capital transnacional. La solidaritat amb la lluita zapatista deu estar basada en la nootra pròpia lluita contra el neoliberalisme en casdascun dels nostres espais d'activitat. Caldria construir un moviment social de resistència que s'enfronte a les lleis del neoliberalisme, i construisca alternatives socials contra l'explotació, la dominació, la destrucció ecològica, el patriarcat, el militarisme, l'exclusió, l'individualisme, l'empobriment, el racisme, l'estandarització i la mercantilització de la vida... Les formes de lluita són diverses i varien d'acord a les circumstàncies particulars de cada lloc. Però, a Europa la lluita contra el capitalisme, hui dia és la lluita contra el sistema de dominació neoliberal que es concreta a Maastricht. I. L'EUROPA DESIGUAL. Les conseqüències socials dels actuals processos de globalització són una major precarització socio-laboral, un augment de l'atur i una creixent marginació social i desintegració comunitaria. L'actual projecte de "modernització" de la UE es basa en una major desregulació i precarització del mercat de treball que segurament significarà una regressió històrica a condicions laborals pròpies del segle XIX. L'amenaça de l'atur i de l'acomiadament té en alguns sectors laborals proporcions escandaloses, que signifiquen una asfixia econòmica per a cada vegada més població, configurant-se les noves víctimes pauperitzades de la mundialització i de les condicions de Maastricht. Tot això, pot significar una profunda fractura d'un cicle històric de "benestar" que s'ha tingut fins ara als països rics del Nord. L'actual política de privatitzacions de les empreses públiques, comportarà reduccions de plantilles i l'apropiació d'un patrimoni públic pels principals sectors de capital privat estatal i internacional, alhora s'acompanya de retalls substancials de recursos públics destinats fins ara a mínimes proteccions socials com la vivenda, el sistema educatiu, les pensions, la sanitat, les telecomunicacions, els transports col.lectius, correus, serveis socials, subsidis d'atur... Es previsible una repercusió especialment intensa d'aquestes polítiques neoliberals sobre les dones, amb una progressiva feminització de la pobresa a causa de les majors dificultats que tenen per a accedir al treball remunerat (atur femení és un 65% major que el masculí), i també a causa dels menors salaris que perceben en general. Sobre les dones, previsiblement, recaurà també una major càrrega de treball voluntari no-remunerat en funció dels papers tradicionals femenins, que es donen en els àmbits familiars, actuant de matalás davant les reduccions del precari estat de benestar, i davant de la inexistència d'altres alternatives comunitàries, aguantant en solitari com a heroïnes silencioses moltes de les mancances de recursos socials públics. II. L'EUROPA ANTIECOLÒGICA. L'actual model de producció basat en la manía del creixement econòmic, es sosté necessàriament per la destrució i l'esgotament dels capitals naturals imprescindibles per al manteniment de la vida i de les societats, i es basa també, en una continua ampliació de l'escala física de la producció i de la destrucció ecològica que comporta. La cultura del consum dominant, es basa en necessitats creixents i artificioses d'objectes materials. La gent només experimenta millores si augmenta la seua riquesa material. Les conseqüències ecològiques més dramàtiques que produix aquest model de producció i consum, són l'agudització de les destruccions i els desequilibris dels ecosistemes naturals en les seues dimensions locals, i també a escala planetaria (canvi climàtic, forat de la capa d'ozó, deforestació i pèrdua de la biodiversitat, desertització, esgotament de recursos no renovables...). Alguns dels majors riscs socials i ecològics del nou impuls productivista representat pel projecte de Maastricht son: el creixement de residus tòxics i de objectes "d'usar i tirar", que no poden ser reciclats per la natura; el trafic i l'exportació de residus verinosos i d'indústries brutes cap als països del Sud; l'expansió de la urbanització i de les infraestructures per al transport motoritzat i privat, destruint ecosistemes naturals i zones rurals; l'increment de l'erosió i de pèrdua d'ecosistemes; la contaminació de recursos naturals bàsics com l'atmosfera, les aigües i els sòls; l'augment de consum energètic contaminant basat en recursos fòsils no renovables (petroli, carbó, gas natural), i que empitjoren l'efecte hivernacle i la pluja àcida; l'ús de la enegia atomica; la pèrdua de la qualitat de l'alimentació amb el menjar-fem producte de l'agricultura química intensiva, amb conseqüències imprevissibles per a la salut humana... III. L'EUROPA FORTALESA. Aquest model d'UE, profunditza l'abisme i les relacions de dominació i d'expoli sobre els països de l'anomenat Tercer Món. L'expansió de la xenofòbia i del racisme troba el terreny abonat en les situacions de precarietat i exclusió que amenacen a amplis col.lectius socials. Els "altres", és a dir, les persones immigrants, funcionen com a "bocs expiatoris", en una subterrània guerra i criminalització, que es dona sobretot entre els més dèbils de la nostra societat, amb la finalitat de que el malestar social contingut no s'oriente cap al qüestionament dels processos que generen l'exclusió. Les mesures polícials es tornen "necessàries" per a controlar als immigrants, que a dures penes se'ls permet la integració social, amb polítiques de reducció del dret d'asil i refugi, i amb el sacrifici de les llibertats individuals bàsiques. L'enduriment legislatiu i l'increment de les polítiques repressives, com la Llei d'Estrangeria, provoquen la il.legalització massiva dels immigrants dels països pobres del Sud i de l'Est. A més a més, el projecte europeu s'acompanya de l'enfortiment de les estructures militars (OTAN, UEO), per a afrontar l'augment de la ingovernabilitat dins i fora de les fronteres dels estats membres. IV. L'EUROPA ANTIDEMOCRÀTICA. El projecte de l'Europa de Maastricht s'edifica de manera poc democràtica, i cada vegada més d'esquena a les seues poblacions. No suposa una major autonomia real que incloga la possibilitat d'exercir la participació efectiva i el dret a l'autogovern dels diversos pobles de l'Estat espanyol, a causa de l'enfortiment de les lògiques centrals i supraestatals amb noves formules de democracia vigilada per intensius megacontrols, sent els interlocutors privilegiats els governs centrals dels estats membres de la UE, sense tenir en compte les diferents expressións de les identitats politiques i socioculturals que els integren. V. PER UNA ALTRA EUROPA. La intensificació de les crisis socials i ecològiques, genera un món creixentment ingovernable, que amenaça no només l'esperança d'una humanitat més justa i sostenible, sinò també el mateix futur i la supervivència civilitzatoria. En la Europa actual, hi ha 18 milions d'aturats i 50 milions de pobres. A l'Estat espanyol, es dona una progressiva apertura a l'anomenat mercat lliure mundial, i una integració al projecte europeu condicionat pel Tractat de Maastricht. Ambdues tendències generen cada dia major desigualtat de rendes, una expansió sense precedent de l'atur que abasta al 23% de la població activa, i la precarització que ja afecta al 40% d'asalariats. El camí cap a la Unió Europea i Monetària definit per Maastricht, amenaça amb agreujar encara més els actuals desequilibris socials i mediambientals. No obstant això, els principals centres de poder econòmic estatal i internacional, els mitjans de comunicació, i la majoria de la classe política, ens aleccionen insistentment en "el mite de la construcció europea", i de que aquest camí cap a l'abisme és l'únic que hi ha, sense més alternatives possibles. Aquesta imatge optimista del projecte europeu segurament es desmoronarà progressivament als ulls d'amplis sectors socials, especialment afectats pel desplegament d'aquest model. Per això, desitjem que prospere un pensament crític capaç de promoure una major mobilització social per a parar aquesta demència, amb un ampli debat polític i social que desenvolupe resistències i alternatives per a la construcció d'un altra Europa, d'un altre Mèxic, d'un altre món. Sal.lus (de l'Assemblea de Solidaritat amb els Pobles de Mèxic). Un model de vida que depén d'entrades creixents d'energia, tendeix a formes extremes d'inestabilitat que li poden resultar fatals en la seua evolució, i ho ompli d'incertesses i riscs per al futur. Aquest model de vida no pot mantenir-se en un medi natural finit com la Terra. La vida social, només podrà continuar si es desacceleren o paralitzen les actuals tendèncias de destrucció ambiental. Aquest gegantisme globalizador se ho juga tot a una carta, i careix de controls conscients a favor d'altres estratègies de supervivència, per això, està condemnat a donar pals de cec, i a cometre i repetir errors cada vegada més grans i freqüents. La mundializació de l'economia, la centralització deos megapoders i la uniformizació cultural, són inherentement antiecologiques i poc aconsellables per a la supervivència i el futur, per la seua incapacitat autoreflexiva, i per les opcions estretes que es donen al prioritzar el benefici economic privat, en contra dels interessos generals de supervivència. Aquest ordre mundial no pot aspirar a regular la vida natural de la que depen, i no té possibilitats de reaccionar a temps als efectes de les seues pròpies destruccions naturals. La idea del "desenvolupament sostenible" que divulguen els polítics: mès productivitat, mès justícia social i mès protecció ambiental, és com una paraula màgica, és la cuadratura del cercle, és senzillament impossible. La sostenibilitat de les societats, si acàs, vindrà per la desaceleració del creixement econòmic, suficiència i no abundancia, parsimònia en el consum de la natura escassa, o dit més clarament: "meyns desenvolupament" (decrèixer, frenar, democratizar, descentralizar, repartir...).