Al voltant de la prostitució, un conjunt de mites falsejen la seua realitat i dificulten una aproximació racional a la mateixa:

Libertinatge: la prostitució és el contrari a una conducta sexual lliure, en tant que, enlloc de motivar-se en la búsqueda d'un plaer recíproc, està forçada per un condicionament econòmic.

Esclavitud: encara que en el marc de la prostitució poden donar-se situacions similars a l'esclavitud, especialment en connexió amb formes d'immigració il·legal, la prostitució en si mateixa es correspon plenament amb les característiques del sistema capitalista, que tendeix a convertit tot en mercaderia.

Treball: encara que la prostitució puga ser "productiva" per als empresaris que obtinguen beneficis de la mateixa, no és pròpiament un treball, de la mateixa manera que no ho és l'activitat d'un assassí a sou o d'un mercenari: ni crea riquesa ni satisfeix cap necessitat social, sinó que pel contrari perverteix la sexualitat humana al cosificar-la privant-la de la seua funció socialitzadora com a forma de comunicació interpersonal.

Per tot això, té tan poc sentit propugnar l'abolició de la prostitució (es poden abolir lleis o normes, no realitats socials) com defensar la seua regulació laboral, com fa la secretària de la dona de CC.OO.-PV al demanar "dotar a estas mujeres de un marco normativo que regule sus derechos y deberes" per a accedir a "beneficios laborales". Naturalment que, en tant que hi haja prostitutes, haurien de tenir tots els drets genèrics dels sers humans, però no té sentit que l'Estat puga dictar una norma per la qual es puga obligar a pràctiques sexuals, per exemple donant valor legal a un "contracte laboral" com a prostituta. Si aquesta norma s'arribés a dictar, sí caldria exigir la seua abolició.

El que cal fer davant la prostitució és maldar per la seua erradicació, actuant tant sobre la seua oferta (proporcionant mitjans econòmics i laborals alternatius a qui exerceix la prostitució) com sobre la seua demanda (amb una educació sexual que afavorisca relacions sexuals lliures). Evitant tant la hipocresia moral com la resignació davant d'una tal lacra social.