ELS MOTIUS DEL "RESCAT" I L'"AJORNAMENT"
Rafael Pla López
secretari de comunicació del PCPV

Ens estan venent el rescat bancari i l'ajornament de l'objectiu del dèficit com una graciosa concessió de l'anomenat "Eurogrup", que segons el ministre de Lehman Brothers, Luis de Guindos, es faria sense contrapartides. Naturalment, sabem que això no és cert, per tal com al mateix temps ens diuen que caldria continuar amb les polítiques d'austeritat sota la vigilància de Bruxelles.

Però és que a més, si ho pensem bé, aquestes "concessions" resulten si més no singulars: ens diuen que el rescat bancari és una línia de crèdit per als bancs, però sabem que el Banc Central Europeu presta regularment diners als bancs a un tipus d'interés molt baix (actualment, del 0'75%). Aleshores, on està la ventaja en prestar diners a l'Estat Espanyol (a un tipus d'interés superior) per a que l'Estat se ho preste als bancs? Quina és la motivació per a fer-ho així? Clarament, forçar a que l'Estat es responsabilitze del prèstec... i exigir-le contrapartides que tenen com a resultat una transferència de renda des de la classe treballadora fins al capital, fonamentalment el financer.

Per altra banda, hem denunciat reiteradament que les retallades tenen un efecte recessiu que té com a conseqüència incrementar el dèficit (com ja hem vist en Grècia), de manera que la seua reducció al 3% el 2013 era simplemente inviable. Aleshores, l'"ajornament" de l'objectiu d'aquesta reducció no és realment una concessió, sinó que significa simplement assumir quelcom inevitable. Presentar-ho com una concessió no és més que una forma de justificar noves contrapartides, nous compromissos de retallades pressupostàries... que tindran a la seua vegada un efecte recessiu, de manera que al final de l'ajornament s'haurà de constatar igualment que l'objectiu del dèficit continua essent inviable: l'únic que es fa és guanyar temps abans de topetar-se amb la realitat de la impossibilitat de sortir de la crisi amb polítiques d'austeritat per al de baix, enlloc d'agafar el bou per les banyes i fer el que seria necessari: auditar el deute per tal d'anul·lar el que siga il·legítim, incrementar a un temps els impostos als de dalt i les prestacions socials als de baix, substituir la política d'austeritat per la d'un desenvolupament socialment i ecològicament sostenible, sustentat en la creativitat del treball, finançat per una Banca Pública i amb el suport de Bancs Centrals sota control democràtic, canviant a tal efecte les regles de joc de la Unió Europea.

Clar que això suposaria treballar efectivament per sortir de la crisi, no per engrossar els beneficis del capital financer.

Perquè cal denunciar-ho amb tota claredat: les retallades socials no són les "condicions" per al rescat i l'ajornament de l'objectiu del dèficit: són la seua motivació.