PENSIONS I FUTUR
Rafael Pla López
(Associació de Professors Jubilats de la Universitat de València)

Alguns argumenten que l’augment de l’esperança de vida fa insostenibles les actuals pensions de jubilació, per a justificar la retallada de les pensions i l’augment de l’edat de jubilació. Però això és una fal·làcia, perquè no té en compte l’augment de la productivitat, que ha estat considerable, de manera que amb menys hores de treball es poden produir prou més coses. I açò es pot intensificar per la robotització, que no terminarà amb el treball en general, però sí pot absorbir treballs pesats i rutinaris, centrant el treball humà en activitats creatives i altament qualificades, que requereixen més temps de formació.

Davant d’això hi han tres opcions:

La primera opció es l’augment continuat de la producció de coses i el consum de recursos naturals. Però aquesta opció és ecològicament insostenible, perquè porta a carregar-nos el planeta.

La segona opció és disminuir el número de treballadors augmentant l’atur. Però aquesta opció és econòmicament insostenible si porta a una pèrdua de poder de compra de les persones aturades, amb la conseqüència de la disminució també de les vendes.

I la tercera opció és disminuir la jornada laboral i l’edat de jubilació, enlloc d’augmentar-la, produint bens suficients per a tothom sense malbaratar els recursos naturals.

Però l’altra cara de la qüestió és que les persones jubilades podem romandre actives, realitzant activitats socialment útils. Així, en la meua Associació de Professors Jubilats es dediquem a impartir conferències i altres activitats formatives. I més coses. Jo, per exemple, em dedique a escriure ciència ficció i exercir de periodista per lliure, fent i publicant fotos i vídeos de concentracions i manifestacions. I altre poden dedicar-se a tenir cura dels nets, pintar, fer música, etc. Però no ho fem a les ordres d’un patró ni sotmesos a les exigències del mercat, sinó per gust i sentit de compromís social.

I això és el que resulta pertorbador i fins i tot subversiu per als defensors d’un capitalisme neoliberal, que propugnen que tot estiga regulat pel mercat.

Però que el mercat ho regule tot és ecològicament, econòmicament i socialment insostenible. Per a que la societat funcione bé ha d’haver sectors de l’activitat social al marge del mercat, com l’educació o la sanitat, que han d’atendre a les necessitats de cadascú, o les activitats lliures i voluntàries de les persones jubilades d’acord amb la capacitat de cadascú.

De manera que un futur sostenible a curt termini pot ser una societat en la qual les persones estudien durant els primers 20 anys de la seua vida, amb el seu manteniment socialment garantit, que durant els següents 40 anys, diguem-ne dels vint als seixanta, tinguen un treball garantit, socialment organitzat i retribuït per atendre a les necessitats de tothom, i que després, durant 20 anys o més, estiguen jubilades amb pensions dignes per a poder actuar lliurement en benefici d’elles mateixes i de les demés.

(intervenció per a la Taula Rodona en Meliana el 13 d’abril de 2018)