Passat,
present i futur del Compromís
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV
És clar que la coalició Compromís pel País
Valencià ha fracassat en el seu objectiu de donar-li la volta a
la situació política del País, i ha compartit la
derrota generalitzada de les forces progressistes. Però
és incorrecte dir que hagués "perdut vots" respecte al
2003. Cal recordar que al 2003 no es va presentar Compromís,
sinó dues formacions per separat, EUPV-Entesa i el Bloc-Esquerra
Verda. I els seus vots no es poden sumar alegrement, al contrari del
que s'ha vingut dient fa messos, i com l'experiéncia ha
demostrat. Cada elector és el propietari del seu vot, i decideix
a qui donar-se'l.
En aquestes condicions, cal recordar que la coalició
impulsada per EUPV (en si mateixa, un projecte de convergència
política i social de l'esquerra) el 2003, l'Entesa, va tenir
6'5% de vots i 6 escons. En tant que la coalició impulsada per
EUPV el 2007, el Compromís, ha tingut 7'98% de vots i 7
escons. En aquesta coalició, com sabem, s'ha incorporat el Bloc,
que en 2003 es va presentar per separat i no va obtenir escons al no
assolir el 5%. Però el resultat pràctic ha estat que
l'opció a l'esquerra del PSOE ha pujat de 6 a 7 escons. Una
pujada, certament, molt minsa, que no ha pogut incorporar a un sector
de l'electorat que el 2003 va votar al Bloc-Esquerra Verda o a
EU-Entesa. Però de cap manera una baixada.
Això no lleva que cal reconèixer, com deia al principi,
el fracàs del Compromís, que solament podria haver
contribuït a donar-li la volta a la situació
política si no solament hagués sumat als anteriors
votants d'EUPV i el Bloc, sinó incorporat a nous votants
d'esquerres anteriorment abstencionistes. I tot això,
naturalment, si a més el PSOE hagués pujat incorporant a
anteriors abstencionistes de centre-esquerra, enlloc de baixar en vots
i percentatge, que en aquest cas sí ha baixat.
En tot cas, l'experiència del Compromís és una
prova que les dinàmiques unitàries no es poden
improvisar. No és prou amb juntar a uns quants dirigents, com
alguns semblaven pensar fa un any. Cal obtenir, en primer lloc, el
suport de les respectives afiliacions. I després dels sectors
socials que representen. I el cert és que vam aconseguir unir
les afiliacions (en EUPV, aprovant l'acord en Referèndum),
però encara no a bona part de l'electorat. La dinàmica
unitària a nivell de moviments socials en el darrer any ens va
donar la confiança de que podriem ampliar-la a l'electorat,
però no ha estat així. De moment.
Ara tenim 4 anys per a consolidar la unitat en l'àmbit social i
fer palés el caràcter nociu de les polítiques del
PP (cosa que no hem aconseguit encara, més enllà de les
minories que participaven en els moviments dels Compromisos per
l'Estatut, la Llengua, el Territori, etc.). Aquesta és la tasca
que s'hauriem de plantejar, i no la de cercar culpables en els companys
de les altres organitzacions o corrents de l'esquerra.