Allò que el Govern d'Espanya anomena "línia de crèdit" i la resta del
món anomena "rescat" és, com sabem, uns diners que el fons de rescat
europeu presta a l'Estat Espanyol per tal que aquest se'l preste als
bancs espanyols amb problemes. Que això no es fa sense contrapartides
socials és clar: la "troika" formada per la Comissió Europea, el Banc
Central Europeu i el Fons Monetari Internacional controlaran no
solament el que fan els bancs amb aquests diners, sinó també la
realització d'allò que el Govern d'Espanya anomena "reformes" i la
resta anomenem "retallades".

Tanmateix,
hi ha el perill de passar per dalt quin és el destí final d'aquests
diners: altres bancs europeus, principalment alemanys.
Perquè el problema rau en que, en els anys de la bombolla immobiliària,
la majoria dels bancs espanyols van haver de demanar crèdits a altres
bancs europeus, principalment alemanys, per tal de a la seua vegada
donar crèdits hipotecaris. I després de l'esclafit de la bombolla
hipotecària tenen problemes per a recuperar aquestos, i així tornar els
diners prestats als altres bancs europeus.
En aquestes condicions, si els bancs espanyols amb molts actius fem
s'afonaren, el problema es traslladaria a l'altra banca, principalment
alemanya, que podria necessitar una injecció de diners del fons de
rescat europeu (és a dir, caldria "rescatar" a Alemanya!).
Altra opció seria que l'Estat Espanyol prestés diners directament a la
ciutadania espanyola endeutada, de manera que aquesta pogués pagar als
bancs espanyols (evitant, entre altres coses, patir desnonaments) i
aquestes a la seua vegada als alemanys.
Però no: s'ha optat, com s'il·lustra en la figura, per que els diners
del fons de rescat vagen a l'Estat Espanyol, el qual a través del FROB
els transferirà a la banca espanyola amb problemes per a que aquesta
puga pagar a la banca alemanya.
De manera que a qui s'està "rescatant" realment és a la banca alemanya!
Però el deute l'assumeix l'Estat Espanyol. La ciutadania espanyola
endeutada amb els bancs continuarà endeutada i patint desnonaments, i
en no poder tornar els prèstecs a la banca espanyola, aquesta tampoc
podrà tornar-la a l'Estat (perquè els diners rebuts ja hauran sortit
d'Espanya).
Cal recordar que la Banca no produeix riquesa, a diferència de les
empreses productives: els prèstecs a aquestes poden reactivar
l'economia i obtenir rèdits per a tornar-los, però els prèstecs a la
banca són, en la pràctica, prèstecs a fons perdut: el que es fa és
simplement convertir deute privat en deute públic, que servirà per
"justificar" noves retallades socials. De manera que, si no ho impedim
aturant-ho, la ciutadania perdrà per partida doble.
Aquest és el quid de l'estafa del rescat bancari.