REFERÈNDUM
Rafael Pla López
 
Darrerament rebem amb freqüència notícies sobre el propòsit de l'autoritat d'un territori de convocar un Referèndum, i la resposta de l'autoritat de l'Estat del que forma part d'actuar per a impedir-ho. Tanmateix, a aquestes altures del segle XXI és relativament senzill organitzar un Referèndum de manera que no puga ser impedit. Naturalment, a través d'Internet, allotjant els recursos corresponents en una web que no estiga a l'abast de les forces repressives de l'Estat.

A tal efecte, l'òrgan que acorde realitzar un Referèndum hauria d'enviar per correu postal a totes les persones censades per votar una contrasenya generada aleatòriament (encara que per a major seguretat es podria donar a cadascú la possibilitat de canviar-la). I naturalment, el periode de votació podria ser major que un dia, estenent-se per exemple a una setmana o a un mes, o fins i tot deixant-ho obert fins a que hi hagués un resultat definitori. Es podria votar amb un ordinador, una tablet o un smartphone, i com el vot s'emetria amb usuari i contrasenya, qui no tinga accés a Internet podria votar en casa d'un amic o familiar, o bé en dependències municipals o d'alguna associació.

Es pot establir, a més, que qualsevol grup institucional (parlamentari o municipal, segons el cas) o un determinat número de persones censades puga presentar una proposta a votació. Així, per exemple, si uns proposen Independència altres podrien proposar República Federal. I l'òrgan que acorde el Referèndum (per exemple, un Parlament) hauria de declarar que tindrà en compte els seus resultat, i es consideraria vinculat per ells si els vots a favor d'una proposta superen la meitat del cens. Aquest requisit seria necessari per contrarrestar l'intent de deslegitimació per part d'aquells que rebutgen el Referèndum, i que en cas contrari podrien argüir que sumant els que ho rebutgen i els que voten en contra superen els vots a favor. A més, aquells que en altres territoris defensen el dret d'autodeterminació es sentirien compelits a acceptar els resultats si aquests tenen el suport d'una majoria absoluta del cens.

Naturalment, la vinculació dels resultats portaria directament a la seua realització si entra dins de les competències de l'òrgan en qüestió. En cas contrari, suposaria el compromís d'iniciar les gestions corresponents davant de l'òrgan competent. Per exemple, promovent una reforma de la Constitució o l'obertura d'un procés constituent en l'Estat per arribar a una República Federal. I enfocat d'aquest manera s'esfonsarien els arguments sobre la suposada "il·legalitat" de la consulta.

Els recursos per votar per Internet es poden confeccionar fàcilment utilitzant PHP en el servidor i JavaScript en el client. No hauria d'haver problemes per trobar persones que ho preparen, però si cal jo m'oferisc per ajudar. A tal efecte, es pot consultar un recurs de prova en http://alteritat.net/Democracia4.0/, utilitzant un cens fictici, amb usuaris (DNI) els números d'1 a 20, i contrasenyes les corresponents lletres correlatives de l'alfabet, de manera que qualsevol pot participar experimentalment. A tal efecte, he obert una votació fictícia amb 3 opcions: 1 (sí), 2 (no) i 3 (abstenció). Naturalment, en una consulta real s'hauria d'utilitzar un cens real inserit en una base de dades.

He d'aclarir que aquest recurs està dissenyat per aplicar l'anomenada Democràcia 4.0, que permet que les persones censades participen en qualsevol votació de l'òrgan corresponent, amb un pes del seu vot proporcional a la taxa de participació. Perquè la seua idea és impulsar el dret a decidir sobre qualsevol qüestió (no solament territorial, sinó també, per exemple, contra les retallades socials). Però en qualsevol cas pot utilitzar-se també, de forma més senzilla, per a una votació simple sobre una proposta. I així frustrar el propòsit dels que volen retallar la democràcia.

Anexo: ¿QUE POSICIÓN ADOPTAR ANTE EL REFERÉNDUM EN CATALUNYA?:
  1. Defender el derecho de decisión del pueblo de Catalunya, incluyendo la independencia como una opción, pero no la única.
  2. Defender el mantenimiento de Catalunya dentro del Estado Español en el marco de una República Federal para la que sería necesaria la apertura de un Proceso Constituyente en el conjunto de España.
  3. Propugnar un acuerdo para un Referéndum en Catalunya en el que todas las partes llamen a la participación y se comprometan a asumir sus resultados.
  4. En ausencia de un tal acuerdo, una propuesta que no reciba el apoyo de más de la mitad del censo de Catalunya no tendría garantías democráticas de representar a la mayoría de su ciudadanía.
  5. Defender en cualquier caso el derecho a votar de la ciudadanía de Catalunya, y en particular en la consulta prevista para el 1 de octubre de 2017.
  6. Si en dicha consulta la independencia obtuviera el apoyo de más de la mitad del censo de Catalunya, dicho resultado debería ser respetado por toda persona demócrata en el Estado Español, sin perjuicio de llevar a cabo las negociaciones necesarias para su aplicación, incluyendo el cambio de la Constitución Española.