Executant els models matemàtics d'evolució social desenvolupats al programa d'investigació que jo dirigia al Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat de València vam trobar un efecte inesperat: en determinades ocasions emergien comportament prèviament minoritaris i a priori improbables. Examinant les circumstàncies en que això es produia vam trobar una explicació: en situacions de forta crisi, quan els comportaments majoritaris tenen efectes negatius i així es troben fortament penalitzats, tendeixen a ser abandonats i d'aquesta manera, per exclusió, s'adopten comportaments prèviament minoritaris. Cal subrratllar que en aquestes circumstàncies el caràcter prèviament minoritari esdevé un avantatge: la falta d'experiències prèvies evita que siga penalitzat. Vam anomenar a aquest efecte "efecte revolta".

Doncs bé, en les Eleccions Municipals i Autonòmiques del 22 de maig de 2011 es donaven totes les circumstàncies perquè es produira un "efecte revolta": una forta crisi econòmica, patida intensament per sectors amplis de la població, i una actitud de rebuig cap a les forces majoritàries l'actuació de les quals estava fent descarregar la crisi sobre els sectors socials més desfavorits, cosa que es va expressar en el moviment d'indignats que ha estat conegut com a "moviment 15 de maig".

Tanmateix, i a diferència del nostres models matemàtics, en la societat espanyola real l'efecte revolta ha arrosegat únicament a una fracció "indignada" de la població, en tant que en altres sectors, per patir menys la crisi o per condicionaments ideològics més forts, ha predominat la inèrcia dels comportaments anteriors. En tot cas, l'efecte revolta pot proporcionar claus explicatives de determinats resultats electorals.

Una primera constatació és que, al contrari del que deien les enqüestes prèvies, no s'ha produït un increment de l'abstenció, sinó que pel contrari ha augmentat llaugerament la participació: la mobilització social de la darrera setmana sembla per tant haver resultat en una menor abstenció. En aquest marc, el PSOE ha estat el principal focus de rebuig des de la seua posició en el Govern d'Espanya i com a principal responsable directe dels retalls socials, havent perdut 1 milió i mig de vots. Però el PP, que apareixia mediàticament com el seu principal rival, però que també era objecte de la indignació, encara que es presente com a guanyador ha augmentat únicament uns 450.000 vots. Per la seua banda, IU+ICV han obtés prop de 200.000 vots més, Bildu ha obtés uns 150.000 vots més que els previs d'EA+ANV, i UPyD ha emergit amb uns 460.000 vots. En el País Valencià, la coalició al voltant del Bloc ha obtés uns 90.000 vots més en les municipals. Entre les candidatures d'àmbit local, podem destacar els 25.000 vots d'UCOR (encapçalat per un processat en l'operació Malaya) en Córdoba. Finalment, els vots en blancs o nuls han augmentat en uns 280.000.

Es pot col·legir que IU ha rebut part dels vots "indignats", encara que aquestos, d'acord amb les enquestes prèvies, estaven ja en bona mesura presumiblement decidits abans del 15 de maig. Però l'efecte revolta desencadenat arran d'aquesta data sembla haver incrementat principalment el vot a candidatures com la de la coalició al voltant del Bloc al País Valencià, la d'UPyD en Madrid, o la d'UCOR en Córdoba, a més dels vots en blanc o nuls expressant un rebuig global. Això és coherent amb la característica de l'efecte revolta d'impulsar opcions previament considerades com a minoritàries. De fet, la consigna de "no votar al PP ni al PSOE, votar a partits minoritaris" va ser llançada explícitament des de dins del moviment 15 de maig. En aquest sentit, el fet que les enquestes prèvies deixaren fora de les Corts Valencianes a les candidatures de la coalició al voltant del Bloc pot haver estat un factor d'estímul per al seu vot, sense menysprear el factor d'arrosegament de la seua implantació municipal i de la seua actuació parlamentària (en els escons obtinguts el 2007 amb els vots d'EUPV). També l'efecte revolta pot explicar el vot de càstic a IU en Còrdoba on era prèviament majoritària.

Cal assenyalar que l'efecte revolta del vot "indignat" a opcions com el Bloc o UPyD no afectaria tant al nucli inicial que va llançar la convocatòria de les manifestacions del 15 de maig, amb uns objectius coincidents amb el programa d'IU i en les quals van participar àmpliament els membres d'IU, com al moviment posteriorment escampat al voltant de les acampades en les places de les principals ciutats, i als sectors socials influïts pel mateix.

I cal subrratllar també que, d'acord amb els resultats dels nostres models matemàtics, l'efecte revolta és quasi sempre efímer, encara que en alguns casos pot tenir efectes perdurables. Això dependrà de que puga passar d'estar centrat en el rebuig a estar centrat en la proposta. És a dir, passar de la indignació a l'alternativa. Això s'està plantejant ja des de dins del moviment 15 de maig, cosa que hauria de possibilitar la seua confluència amb una formació com IU, EUPV al País Valencià, centrada en la construcció de l'alternativa.