El passat 11 de maig el LEVANTE-EMV
es feia ressò d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia
valencià anul·lant una contractació de professora
Ajudant de la Universitat de València al Departament de Filologia
Anglesa i Alemanya, acusant tant al rector com a la Comissió de
Professorat d'haver-se extralimitat en les seues competències al
contradir la proposta inicial de la Comissió de Contractació.
Naturalment, la sentència
ha de ser acatada. Però això no obliga a estar d'acord amb
ella, després d'haver-la analitzat detingudament. L'objecte d'aquest
article és aportar elements de judici per tal que els lectors puguen
valorar la correcció o incorrecció de les actuacions realitzades
en la Universitat.
El primer que crida l'atenció
és que la sentència no faça cap esment dels Estatuts
de la Universitat, que són la norma que determina la composició
i funcions tant de les Comissions de Contractació com de la Comissió
de Professorat. Davant d'això, no és estrany que afirme que
aquesta haja actuat "sin fundamento normativo alguno". De fet, la
sentència es basa en allò que la Llei de Reforma Universitària
diu sobre les Comissions de resolució de concursos per a places
de professor funcionari i la corresponent Comissió de reclamacions,
les quals tenen una composició i un caràcter diferent a les
Comissions que intervenen en els concursos per a places de professor contractat:
resulta així singular que la sentència parle del caràcter
"tècnic" d'unes Comissions de Contractació en les quals no
solament els professors del Departament en qüestió estan en
minoria, sinó que fins i tot inclouen estudiants, per contraposició
a una Subcomissió d'Apel·lacions formada exclusivament per
professors.
En aquest context, s'enten
que la sentència tampoc faça cap esment als "criteris
generals d'avaluació que han d'observar les Comissions de Contractació,
els quals hauran de ser aprovats per la Junta de Govern i es faran públics
junt amb la convocatòria" (Article 171 dels Estatuts de la Universitat).
Però precisament en aquests criteris, que limiten la discrecionalitat
de les Comissions de Contractació, es basa l'actuació (acadèmica,
que no judicial!) de la Comissió de Professorat per a informar,
d'acord amb els mateixos Estatuts, els recursos hi presentats.
En aquestos criteris, en
particular, es fixa la puntuació màxima que es pot obtenir
en diferents apartats del barem (Expedient, Investigació, Docència...),
i s'estableix que si algun concursant supera el màxim en un apartat
cal reduir proporcionalment la puntuació dels demés. Aquests
criteris generals impedeixen que (en uns concursos als quals és
freqüent que bona part dels concursants, i els seus mèrits
respectius, siguen prèviament coneguts) es poguera decantar el resultat
del concurs en favor de uns o altres variant arbitràriament el pes
dels diferents apartats. Naturalment, el propòsit dels criteris
es vulneraria si el barem o els seus criteris d'aplicació feren
impossible assolir el màxim en un apartat, o feren que tots els
concursants hagueren de superar necessàriament el màxim.
En el cas dels Ajudants
els criteris fixen en 15 punts la puntuació màxima per a
l'Expedient acadèmic, i el barem del Departament en qüestió
no determinava la forma d'atorgar la puntuació. Doncs bé,
la Comissió de Contractació del Departament de Filologia
Anglesa i Alemanya va proposar que s'assignara a cada concursant la suma
de la puntuació de cada assignatura. Ara bé, com l'aprovat
suposa una puntuació de 1, i per a ser Llicenciat cal tenir aprovades
més de 15 assignatures, això suposa que tots els concursants
superarien necessàriament el màxim, el qual obligaria sempre
a una reducció proporcional que podia distorsionar, com efectivament
passava en aquest cas, el resultat del concurs. Per això, la Comissió
de Professorat va informar en favor d'anul·lar la resolució
del concurs i indicar a la Comissió de Contractació que puntuara
l'Expedient d'acord amb els esmentats criteris generals.
S'observarà que la
qüestió en litigi no tenia cap caràcter filològic,
vessant mancant de sentit que la seua valoració
corresponguera exclusivament a especialistes en Filologia de l'àrea
de coneixement en qüestió. De fet, la Comissió de Contractació,
per molt que després manifestara la seua disconformitat, va demanar
assessorament matemàtic a la Subcomissió d'Apel·lacions
sobre com calcular correctament la puntuació en l'apartat d'Expedient.
Quan en diferents àmbits
s'ha expressat preocupació per una suposada endogàmia
del professorat universitari, cal assenyalar que precisament els Estatuts
de la Universitat de València van dissenyar uns procediments, amb
intervenció de representats del Centre en la Comissió de
Contractació, i en cas de recurs de la Comissió de Professorat
de la Universitat, per tal que la contractació de professorat no
quedara com una qüestió interna al Departament, excessivament
influïda per les relacions acadèmiques prèvies dels
candidats amb els seus membres. I de fet, encara que es pot valorar que
en la majoria dels casos les Comissions de Contractacions actuen justament,
en no poques ocasions la revisió acadèmica dels recursos
per la Comissió de Professorat ha pogut corregir casos de favoritisme.
Seria lamentable que una actuació ben intencionada dels Tribunals
de Justícia tinguera com a conseqüència facilitar la
impunitat de les injustícies acadèmiques que es produesquen
en els processos de contractació.