Quan el capital es globalitza cada vegada més, la unitat dels treballadors es fa més i més necessària per a la defensa dels seus interessos. L'experiència de la Ford ha estat reveladora: solament un sindicalisme amb capacitat globalitzadora por enfrontar-se a una multinacional, i aquesta capacitat no la té una organització local o d'empresa. Certament, tampoc la tindria una organització cupular sense implantació als centres de treball: la primera, per la seua feblesa negociadora; la segona, per la seua incapacitat de pressió.
        La seua implantació als centres de treball, és clar, és una condició necessària per a que un sindicat sia un instrument vàlid per a la participació dels treballadors. I l'extensió global del sindicat (en el país, al territori de l'Estat i fins i tot en Europa i en una organització sindical mundial) és una condició necessària per a que aquesta participació s'englobe en una acció organitzada capaç de fer front a les agressions globals del capital.
        I és clar que un sindicat, per a ser un instrument de la unitat dels treballadors, ha de ser plural: ha d'englobar a persones amb diferents posicions polítiques, religioses, filosòfiques, etc., però que tenen en comú la seua condició de treballadores i els seus interessos comuns com a tales, enfront del capital i de les institucions de l'Estat.
        I CC.OO., al ser molt més plural que qualsevol altra organització sindical, és també actualment el millor instrument per a aqueixa unitat. La pluralitat, clar, és la primera condició per a la integració de diferents posicions al si d'un sindicat (del que són exemples les candidatures de CC.OO. a les Juntes de PDI i PAS de la Universitat de València): altres organitzacions ideològicament més homogènies tenen menys pluralitat que integrar, però precisament per això tenen menys capacitat per a unir a una classe treballadora que avui és més plural que mai, no solament per les seues idees, sinó també per les seues condicions de vida i de treball.
        Per això, totes les persones que no es conformen amb expressar el seu neguit sinó que vulguen triar solucions als seus problemes com a treballadores tenen en CC.OO. la millor opció.