L'actual model de producció i consum dels països desenvolupats és insostenible. Una de les seues conseqüències és el canvi climàtic, la "veritat incòmoda" que l'ex vice-president nordamericà Al Gore denuncia en el seu recent documental. Una veritat denunciada per la comunitat científica des de fa temps, i els efectes de la qual (huracans, sequeres, alteració de les estacions...) estan començant ja a fer-se palesos.

Tanmateix, pot ser més còmode tancar els ulls, ignorar l'efecte Iguazú confiant en la seguretat del corrent del riu fins que les seues catarates ens precipiten a la destrucció. És suicida, però pot ser còmode i fins i tot "popular". I els que advertim del que s'ens ve damunt podem ser menyspreats com a aus de mals averanys.

Al País Valencià, la construcció desaforada és insostenible: per la contaminació ambiental que produeix, pel consum d'aigua que requereix, per l'eliminació de terrenys agrícoles que suposa. Però és més còmode confiar en que es traurà aigua de fora, agafar les indemnitzacions per expropiacions i oblidar-se que això és pa per avui i fam per demà: no podem menjar rajoles.

La destrucció del teixit productiu, industrial i agrícola, és insostenible per al futur econòmic del País Valencià. Pero és més còmode confiar en que la bombolla immobiliària durarà sempre i el turisme continuarà venint il·limitadament encara que es destruisca el medi ambient. És més còmode pensar que les pròpies penúries econòmiques, la precarietat del propi treball, seran sobrepassades sense més per la suposada prosperitat del País.

L'endeutament de la Generalitat Valenciana o l'Ajuntament de València, entrampats per "grans events", és insostenible i impedeix dedicar els recursos necessaris als serveis públics (educació, sanitat, transports...). Però és més còmode "gaudir" i traure pit amb aquests grans events i confiar que algun altre (el govern central?) proveirà els fons necessaris, i si no la culpa serà seua.

I és més còmode, sobre tot, si no es llegeix la premsa ni s'accedeix a mitjans alternatius per Internet, i la única font d'"informació" és una televisió que propaga tots els dies la imatge del Levante feliz, de manera que les aparicions aillades durant la campanya electoral parlant de moratòria urbanística, desprivatitzacions o desenvolupament sostenible els semblaven provenir d'altre planeta.

I tanmateix, el camí que segueix el nostre País és el d'un suicidi col·lectiu, davant del qual urgeix contruir una alternativa. Una alternativa que no pot basar-se en predicar l'austeritat ni estar únicament en els papers. Una alternativa, per a un model sostenible de producció i consum, que ha d'assentar-se en la construcció de teixit social i econòmic alternatiu que genere noves formes de viure, gaudir i produir col·lectivament. Una alternativa per a un futur millor del que ens depara la inèrcia actual sota l'enlluernament dels focs d'artifici regnants. Si ens dóna temps.