Finalment, l'estudi voltamperomètric informa sobre la irreversibilitat dels processos d'oxidació i de reducció sobre els elèctrodes en funció de la velocitat d'escombratge.

Conceptes relacionats. Potenciometria, volamperometria, difusió, reversibilitat, potencial formal.

La pràctica es divideix en dues parts. En la primera, s’enregistraran els espectres d’absorció, de fluorescència i d’excitació d’un conjunt de colorants orgànics. La intensitat de la emissió fluorescent es relacionarà amb l’estructura molecular dels colorants. En la segona part s’estudiarà el procés de desactivació bimolecular (“quenching”) de la emissió fluorescent de la molècula de riboflavina per els ions iodur, I−.

Conceptes relacionats: Espectroscòpia electrònica, estats excitats (singlet, triplet), processos fotofísics, cinètica fotoquímica.

• La determinació de la tensió superficial (g) de mescles binàries etanol-aigua.
• Establir una equació per a la variació de (γ) amb la concentració d'etanol en dissolucions aquoses.
• Determinació aproximada de l’excés superficial d’etanol i de
  l'àrea mitjana d’una molècula superficial.

La pràctica té com a objecte l’estudi cinètic de l’oxidació fotoquímica de la trifenilfosfina en medi orgànic. La cinètica es segueix mesurant la fracció romanent d’este compost mitjançant la cromatografia HPLC de fase reversa. Les dades obtingudes permeten calcular l’ordre i la constant de velocitat de la reacció i s’utilitzaran, en la pràctica d’actinomètria, per a determinar la dependència de la velocitat específica respecte de la intensitat d’il·luminació.

Part I:

• Mesura de les viscositats de diversos gasos:nitrogen i diòxid de carboni.
• Estimar el diàmetre molecular de cadascun dels gasos emprats mitjançant la teoria Cinètica de Gasos.

Part II:

• Determinació de la massa molecular de dos gasos: nitrogen i diòxid de carboni.
• Comprovació de l'interval de validesa de la llei de gasos ideals en aquests dos casos.

La pràctica introdueix l’alumne en els principals mètodes de càlculs semiempírics. El mètode PM3 s’utilitzarà per a obtenir l’estructura electrònica i propietats de l’estat fonamental, i el mètode INDO/S per a calcular les propietats relacionades amb els estats excitats. La determinació d’aquestes propietats permetrà a l’estudiant determinar i analitzar el canvi de transferència electrònica intramolecular (TEI) que es produeix en cables moleculars amb espaiadors π conjugats de diferent naturalesa i longitud, i establir els factors que faciliten el transport d’electrons i, per tant, la seua capacitat de comportar-se com a bons fils moleculars.

Part I: L’objectiu de la pràctica es familiaritzar l’alumne amb el model de Orbitals Moleculars construïts com a Convinació Lineal d’Orbitals Atòmics (molde OM-CLOA). S’utilitzarà el mètode d'OM més simple de tots, el mètode de Hückel, que va ser proposat per E. Hückel a 1931. La simplicitat del model utilitzat converteix aquest mètode en una ferramenta escel·lent per a ilustrar conceptes quìmic-quàntics d’estructura molecular com ara ordres d’enllaç, densitat electròniques i energies orbitals. Els exercicis proposats mostraran com utilitzar aquests conceptes per predir propietats moleculars com ara distàncies d’enllaç, capacitat donadora i/o acceptora d’electrons, reactivitat, etc. Cal destacar que, malgrat la seua antiguitat, el mètode de Hückel continua sent utilitzat en investigació i que el seu coneixement és part del curriculum de qualsevol estudiant de química orgànica o inorgànica.

La concepción de la pràctica és totalment interactiva, no solament amb l'ordinador, sinó també amb els professors. És molt important que es compreneu tots els conceptes. No us limiteu a veure passar els resultats sobre la pantalla de l'ordinador, discutiu els resultats en profunditat amb els vostres companys i pregunteu tot el que no enteneu al professor.
Part II: Familiaritzar-se amb els següents conceptes: superfície de potencial, mínim local, mínim global, punt de cadira, barrera de potencial, optimització de la geometria, coordenades internes, camp de forces, mecànica molecular.

L’objectiu de la pràctica és familiaritzar l’alumne amb el model d’Orbitals Moleculars construïts com a Combinació Lineal d’Orbitals Atòmics (OM-CLOA). S’utilitzarà el mètode d’OM més simple de tots, el mètode de Hückel, que va ser proposat per E. Hückel el 1931. La simplicitat del model utilitzat converteix aquest mètode en una eina excel·lent per tal d’il·lustrar conceptes químicquàntics d’estructura molecular com ara ordres d’enllaç, densitats electròniques i energies orbitals. Els exercicis proposats mostraran com utilitzar aquests conceptes per predir propietats moleculars com ara distàncies d’enllaç, capacitat donadora i/o acceptora d’electrons, reactivitat, etc. Cal destacar que, malgrat la seua antiguitat, el mètode de Hückel continua sent utilitzat en investigació i que el seu coneixement és part del currículum de qualsevol estudiant de química orgànica o inorgànica La concepció de la pràctica és totalment interactiva, no solament amb l’ordinador, sinó també amb els professors. És molt important que entenga tots els conceptes. No us limiteu a veure passar els resultats sobre la pantalla de l’ordinador, discutiu els resultats en profunditat amb els vostres companys i pregunteu tot el que no enteneu al professor.

Familiaritzar-se amb els següents conceptes: superfície de potencial, mínim local, mínim global, punt de cadira, barrera de potencial, optimització de la geometria, coordenades internes, camp de forces, mecànica molecular.

L’objectiu de la pràctica és el muntatge i calibratge d’un actinòmetre ferrioxàlic de Parker, el qual utilitzarem per a determinar la ràtio de les intensitats d’irradiació dels dos fotorreactors emprats en la fotooxidació de la trifenilfosfina. La ràtio permet determinar la dependència de la velocitat específica de la fotooxidació amb la intensitat d’irradiació.