Intervención de D. Josep Mª Jordán Galduf. 
 
 

 

 
 

 

 

És per a mi un plaer participar en un acte com aquest, tan entranyable, en el qual presentem les memòries d’Arturo García Igual. Abans de començar, però, he d’excusar la presència del Rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, qui es troba de viatge i m’ha demanat expressament que felicite a l’autor. Tot seguit explicaré com vaig conèixer Arturo i com es va forjar la publicació del llibre pel Patronat Sud-Nord, en la sèrie “La Nau Solidària”.

El Patronat Sud-Nord es va crear a l’octubre de 1991, sobre la base del llegat de la família de Manuel Castillo, exiliada a Mèxic arran de la guerra civil i la derrota republicana. Aleshores el Rector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra, i el marmessor de l’herència dels Castillo, Arturo García Igual, acordaren posar en marxa el Patronat. La professora Dolores García Cantús va ser la primera Presidenta. Jo era vocal del Ple del Patronat, i fou aleshores quan vaig conèixer Arturo.

En aquell moment jo no sabia que Arturo era pare de Xema Garcia Álvarez-Coque, ni ho sabria encara durant molt de temps. La meua relació amb Xema derivava de la nostra comuna àrea de conéixement, si bé la relació professional donà lloc progressivament a una franca i bona amistat.

Mentrestant, el Patronat Sud-Nord anà evolucionant i guanyant força. A Ramon Lapiedra el va substituir en el Rectorat el professor Pedro Ruiz, i en aquell període vull destacar la Presidència del Patronat a càrrec de Rafael Valls. Posteriorment, Pedro Ruiz va ser substituït com a Rector per Francisco Tomàs, qui va designar com a President del Patronat al professor Arcadi Gotor.

No sé en quin precís moment vaig aclarir, per fi, la relació familiar entre Arturo i Xema. Aleshores, Xema em va parlar llargament sobre la vida i peripècies de son pare. Més avant vaig saber que Arturo havia escrit les seues memòries: Xema em va passar una còpia i em van agradar força. Aleshores m’atreví de parlar-li sobre la seua possible publicació a Arcadi Gotor.

Tant Arcadi com jo pensàrem que abans de fer una proposta de publicació al Ple del Patronat, calia saber el criteri de Núria Tabanera, professora d’Història Contemporània i coneixedora a fons del tema de l’exili republicà a Amèrica Llatina. En això vingué la malaltia d’Arcadi, que acabà de manera tan fulminant amb la seua vida.

La vida del Patronat es detingué durant uns mesos, passats els quals el Rector em proposà que em fera càrrec jo de la seua Presidència. Un dels assumptes pendents era el llibre d’Arturo. Vaig saber que el criteri de Núria n’era molt favorable, i el Ple del Patronat acordà la seua publicació a l’instant. Sempre he pensat que “La Nau Solidària” era una bona sèrie on incorporar aquest llibre: una nau de solidaritat no sols entre països, sinó també entre generacions.

La memòria és un intent de supervivència constant, l’esforç per mantenir viva la història. De vegades és la forma de trobar sentit a les coses. Altres vegades és la manera de generar una certa reacció social: siga aquesta de repulsió davant uns fets dramàtics, o d’esperança en favor d’un món millor. Quasi 30 anys després de la mort de Franco, i més de 65 de la fi de la Guerra Civil, assistim al nostre país a una nova onada de memòries, biografies i relats amb el rerafons d’aquells dolorosos esdeveniments. El llibre d’Arturo García Igual Entre aquella España nuestra ...y la peregrina n’és un bon exemple.

Per damunt d’altres coses, hi ha un magnífic testimoni de l’exili mexicà del nostre personatge i de l’esforç per adaptar-se en aquesta situació. Després hi ha també el retorn de l’exili i la lluita per readaptar-se, junt a la seua família, a la nova realitat de la València i l’Espanya dels anys 70. Unes memòries honestes que volen ensenyar el passat a les generacions actuals per tal d’orientar els passos cap al futur de la millor manera possible.

M’ha complagut molt que el Patronat publique el llibre d’Arturo García Igual. Un jove de més de noranta anys, amb un permanent compromís cívic i un esperit alegre i humanitari. La meua gratitud a ell per aquestes memòries, a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País per organitzar aquest acte, i a tots vostés per haver-me escoltat