A la setena Trobada d'Unitats d'Igualtat, celebrada a la Universitat de València en 2014, es va constatar que des de la celebració de la primera trobada l'any 2008 en la Universitat de les Illes Balears, s'havia avançat notablement en la consolidació de les unitats en el si de les universitats públiques estatals. Les trobades anuals han sigut molt profitoses per oferir l'espai adequat per a l'intercanvi i l'enriquiment amb les experiències de la resta de companyes d'altres universitats.
El nombre creixent d'universitats participants en cada trobada, que en aquest cas aconsegueix la xifra de 34, suposa un fort impuls per a estrènyer els vincles ja creats i afavoreix que es promoguen projectes comuns. Els temes treballats en cadascun d'aquestes trobades han anat evolucionant a mesura que s'avançava en la difusió de la cultura de la igualtat entre homes i dones en les universitats.
No obstant açò, moltes de les temàtiques abordades es repeteixen al llarg del temps, sent insuficients els avanços aconseguits, que requereixen nous enfocaments i propostes per a abordar-los.
Si la inclusió de matèries d'igualtat entre dones i homes en el disseny dels títols de grau i postgrau va ser una prioritat en les primeres trobades mentre es produïa l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior; en l'actualitat segueix sent necessari continuar en eixe esforç en matèria de docència.
Han sigut molts els Planes d'Igualtat que s'han engegat en aquests anys, la qual cosa ha permès incorporar mesures de gran importància en qüestions com l'assetjament sexual o la discriminació per raó de sexe en les línies estratègiques de les universitats. No obstant açò, en general quedaven molt treball per fer per a aconseguir que les mesures proposades no es queden en una mera declaració de principis.
La creació de la Xarxa d'Unitats d'Igualtat de Gènere per a l'Excel·lència Universitària (RUIGEU) va significar un avanç en la visibilitat de la defensa de la igualtat en les nostres universitats. Pel que fa a la creació d'una sectorial d'igualtat en el si de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), segueix sent un objectiu per aconseguir, encara que s'estava més a prop que mai gràcies a haver comptat amb la presència en aquesta VII Trobada de Manuel J. López Pérez, president de la CRUE, qui va inaugurar les Jornades.

La proposta plantejada
Aquesta trobada es plantejava com unes Jornades de treball i reflexió, on s'havien elaborat propostes per a traslladar a les diferents universitats en matèria de conciliació, recerca i docència.

• Analitzar els reptes que plantegen les mesures de Conciliació de la vida laboral i familiar en l'àmbit de les Universitats.
• En el terreny de la Recerca, abordar el paper que tenen les dones com a subjecte i objecte dels treballs científics i els recursos que disposem per a incorporar la perspectiva de gènere a les recerques que es realitzen.
• En el terreny de la Docència, analitzar les eines per a crear consciència de gènere entre els i les estudiants i abordar els obstacles que existeixen perquè cresca la vocació científica en el col·lectiu de dones.

En el desenvolupament de les Jornades, han tingut lloc conferències i taules redones, que han afavorit el debat entorn de les tres grans temàtiques formulades. Els organitzadors confiaven que la qualitat de les ponències presentades i l'antelació amb la qual s'ha fet arribar el programa haja fet possible que totes les persones participants hagen tingut un paper actiu i la possibilitat de compartir les experiències desenvolupades en les seues universitats.

Inauguració de la Trobada
Esteban Morcillo Sánchez, rector de la  Universitat de València; Manuel J. López Pérez, president. de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Antonio Ariño Villarroya, vicerector de Cultura i Igualtat, i Carmen Tomás Juan, directora de la Unitat d’Igualtat. Universitat de València.
El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, i la directora de la Unitat d’Igualtat, Carmen Tomás, van fer una petició formal al director de la CRUE que es cree com a mínim un grup de treball específic d'Igualtat dins de la Conferència de Rectors –i Rectores- de les Universitats Espanyoles.
El president de la CRUE en 2014 i rector de la Universitat de Saragossa, Manuel J. López, va reconèixer les dificultats que pateixen les dones per a la conciliació de la vida personal i laboral, que va constatar de primera mà quan va formar el seu equip rectoral on volia que la representació femenina fóra com a mínim del quaranta per cent. Com a president de la CRUE, es compromet a crear eix Grup de Treball sobre temes d'igualtat.

Principals conclusions de la VII Trobada
La conciliació és cosa de dones
La qüestió de la conciliació va ser abordada des del punt de vista jurídic per l'experta Remedios Roqueta Buj, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social en la Universitat de València. La ponent va assenyalar que la llei no reconeix el dret d'adaptar la jornada laboral per a assumir tasques de cura de persones depenents. Aquesta realitat suposa un obstacle per a les trajectòries professionals de les dones, que segueixen sent les que demanen majoritàriament els permisos laborals per a afrontar la cura de familiars, com van deixar constància en les seues presentacions Teresa Bondia i Teresa Domingo, caps de servei de recursos humans de PDI i PAS respectivament en la Universitat de València. Aquesta última va concloure que "els homes s'han incorporat a gaudir del permís de paternitat, mentre que la conciliació de la vida laboral i familiar segueix sent assumida per les dones".
Les desigualtats que es reconeixen en l'àmbit de la conciliació tenen conseqüències en els de la recerca i la docència. Els treballs presentats –tant per les caps de servei com el de Mercedes Alcañíz, amb l'enquesta al personal de la Jaume I- aporten evidències que les dones PDI són les que menys ús fan dels permisos (si les comparem amb les dones PAS), perquè aprofiten la seua flexibilitat horària per a organitzar el seu temps i les seues obligacions familiars. El que podria semblar un avantatge es converteix en un obstacle quan s'observa que les dones es veuen moltes vegades obligades a sacrificar la seua carrera investigadora perquè no poden dedicar el mateix temps a la recerca que els seus companys homes.
Les mesures proposades –i alimentades en el debat tant per les assistents com per les ponents de la taula- per a pal·liar aquestes desigualtats i desavantatges que pateixen les dones tenen dues vessants. D'una banda, introduir en els criteris de la distribució de la docència les obligacions familiars, perquè les persones amb familiars dependents al seu càrrec puguen tenir preferència per a triar els horaris de les matèries que imparteixen. D'altra banda, caldria revisar els criteris de concessió de sexennis de recerca, perquè les excedències i permisos donaren dret a moratòries i no penalitzaren la carrera investigadora de la persona que els sol·licita, en la seua majoria dones.
Es va constatar que la conciliació des d'una perspectiva jurídica, està pensada per a afavorir la doble jornada de les dones. Tal com està prevista en la normativa tant estatal com en les diferents lleis de les comunitats autònomes, no impulsa a la coresponsabilitat entre dones i homes, al contrari afavoreix al fet que seguisquen sent les dones els qui utilitzen aquests permisos i possibilitats de conciliar la vida privada i professional. Evidentment el legislador ho fa des de la visió d'una cultura patriarcal. El treball és aconseguir canviar eixa cultura, arribant als llocs d'apoderament que permeten iniciar aquests canvis.
Mentrestant cal anar avançant en la conciliació com a preparació del camí a la coresponsabilitat i en açò serveix tot l'apuntat anteriorment. Seria convenient la unificació de criteris entre les mesures normatives que afecten a PDI i PAS de les diferents Universitats. No pot existir una proposta unitària de totes les universitats ja que són condicions de treball i entren en matèria de negociació col·lectiva.
Igual que els diferents protocols, les mesures de conciliació unitàries, han de fer-se públiques en cadascuna de les universitats, mitjançant campanyes informatives i incitadoras al canvi de tendència cap a la coresponsabilitat i el repartiment del temps.