Enguany, l’1 de Maig, la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial, arriba enmig d’un context especialment complicat. En sols una dècada hem sofert vàries crisis econòmiques i socials: una financera, una altra sanitària i una crisi de preus agreujada per l'atac rus a Ucraïna. I les conseqüències d’aquestes crisis les estem pagant –una vegada més- la classe treballadora, el que ens porta a pensar que estem en una altra pandèmia: de l’atur, la precarietat i l’explotació laboral.
El món universitari no és alié a les crisis socials, tenim un nivell molt alt de precarietat, les funcions essencials (ensenyament i recerca) es desenvolupen en gran mesura gràcies a l’esforç d’un percentatge important de personal en situació precària, especialment greu en la vessant de recerca, on el percentatge de temporalitat és particularment alt. La gestió administrativa es troba en una situació similar, ja que és molt el personal que es troba en situació de temporalitat. Un capítol a banda seria el personal de les empreses que es fan càrrec de tasques “externalitzades” (eufemisme de privatització), que en moltes ocasions no sols pateixen la precarietat, sinó que el seu salari no arriba a ser digne.
Per tot això, des de SATTUi considerem que la universitat, com agent social, té una gran responsabilitat que ha d’anar acompanyada de mesures reals i efectives que reduïsquen dràsticament la temporalitat i precarietat entre el seu personal (tant del capítol I com del capítol VI) a més de vigilar que el personal de les empreses externes reba un tracte digne (mentre continuem exigint que es revertisquen les privatitzacions dutes a terme).
Des de SATTUi, com a organització sindical que té com a finalitat última la de servir únicament i exclusiva com a instrument organitzatiu de tots i totes les treballadores, lluitarem per la defensa i el progrés dels drets laborals, especialment en els casos de major precarietat i vulnerabilitat.
