 |
|
|
|
|
 |
Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L'estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions, |
|
|
una
cultura que a causa de l'avanç del "progrés" i el despoblament
de moltes àrees rurals semblava a punt de desaparéixer.
Ara us faré quatre ratlles sobre aquests estudis - la rondallística- que al nostre país, i a tot el món, tenen excel·lents estudiosos i estudioses.
Que és una Rondalla? És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris,desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col.lectiu que remet a la cultura indoeuropea.
Classificació de les Rondalles. Hi ha tres grans grups: a) Les rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques. b) Les rondalles d'animals: Els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte. c)Les rondalles de costums: Aquestes es consideren
més tardanes en el temps que les meravelloses i, per això,
poden reflectir millor els modes de vida de la societat agrària.
Hi intervenen persones que es comporten de manera humana i
resolen els conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa.
Característiques de les rondalles.
Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatges que hi apareixen i per les fórmules que els narradors utilitzen per obrir i tancar el relat. a) Estructura narrativa fixa: (Noves lectures de rondalles valencianes, G. Lluch i R. Serrano) Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:
A les rondalles hi sol haver 7 tipus de personatges (tot i que no sempre apareixen tots): l'heroi, el fals heroi, l'agressor, el donant de l'objecte màgic, la víctima, i els auxiliars de l'heroi. L'heroi reacciona davant de les exigències del donant per poder disposar dels objectes màgics i es casarà amb la princesa: té com a antagonista l'agressor que s'enfronta amb el protagonista o participa en el combat. El donant és el més habitual en les rondalles meravelloses i s'encarrega de transmetre l'objecte màgic a l'heroi. L'auxiliar és el personatge que ajuda el protagonista. En les rondalles meravelloses té un caràcter màgic o sobrenatural. En les rondalles meravelloses sempre apareix una dona en el paper de princesa que és qui exigirà la realització de les tasques més difícils, imposarà una marca que diferenciarà l'heroi dels altres personatges, descobrirà així al fals heroi i acabarà casant-se amb l'autèntic heroi, matrimoni que transformarà l'heroi en un ésser madur i poderós. c) Fórmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo. A les rondalles s'utilitzen una sèrie de marques formals constants entre les quals hi destaquen les fórmules d'iniciar i tancar el relat. Aquestes fórmules ofereixen una gamma molt variada i delimiten un espai textual on diversos fets especials poden tenir lloc. Són fórmules fixes utilitzades sempre de la mateixa manera i amb escasses variacions. Les més habituals són frases curtes com: "Hi havia una vegada..." O d'altres més precises: "Vet aquí en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven..." Frases com aquesta representen una vaguetat deliberada que simbolitza l'abandonament del món concret de la realitat, i l'endinsament en un món on tot és possible. Pel que fa a les fórmules de tancament, aquestes tornen l'oient/lector al món concret. Igual que les anteriors contenen mots fossilitzats de termes màgics: "Catacric, catacrac, catacrac, catacric, conte contat, conte finit."
"Una reina tenia tres filles una mandarina una tarongina una melmelada i aquesta història s'ha acabada."
Interpretacions de les rondalles. La qüestió és: què signifiquen les rondalles? Com, quan i perquè han sorgit? Tot i que hi ha moltes teories, heus ací algunes:
Les rondalles serien derivacions degradades dels mites solars indoeuropeus: el cel, la nit, l'albada, el sol i els fenòmens meteorològics. El mite primitiu es transforma en llegenda i aquesta en les rondalles. Abans de la formulació d'aquesta teoria ha hi havia prou indicis que l'afavorien. Els germans Grimm havien posat en relleu les semblances de les rondalles europees, perses i índies, i postulaven l'existència d'un folklore i un pensament comú indoeuropeu. (Josep Temporal, Galàxia Propp)
Les conclusions més rellevants a les quals arribà Propp, han estat la base metodològica més important utilitzada per la major part dels investigadors. La rondalla és un relat construït segons la successió de funcions. La funció és una sèrie d'elements constants i permanents del conte, qualsevol que siguen els personatges que les realitzen. El nombre total de funcions és 31. Els personatges que realitzen les funcions són: l'agressor, el donant, l'auxiliar, la princesa, l'heroi i el fals heroi.
Altres teories que podreu trobar explicades a Galàxia Propp, de Josep Temporal són:
|
||
