|
|
|
| I havia una vegada un gitano anomenat Kalo Dan, que havia acumulat la seva fortuna matant un drac i alliberant una princesa. Un bon dia la seva mare li va comentar que ja era hora de buscar-se una noieta i casar-se. | |
| - Kalo -li va dir la mare-, si no t'agrada cap noia del poble agafa el teu cavall i busca-la a d'altres pobles i campaments gitanos. No és important que sigui rica, el més important és que sigui una bona noia. | |
| Kalo així ho va fer. Va agafar el seu cavall i va començar a visitar pobles i campaments gitanos, per no va tenir sort. | |
| Un dia va arribar a un poble molt pobre. Es va apropar a una barraca i va quedar sorprès al veure una noia molt bonica amb ulls negres com de carbó, els cabells llargs i ondulats que li arribaven fins a la cintura. | |
| La noia estava parant la taula, quan es va girar i va veure en Kalo, va córrer i va desaparèixer per la porta. Kalo la va cridar, va entrar a la casa i en aquell mateix moment va sortir una gallina negra. Kalo va anar a buscar a la noia per la porta on s'havia amagat, per la noia havia desaparegut. | |
| Al cap d'una estona van arribar a la casa un matrimoni gitano, que al veure el Kalo el van saludar i el van convidar a compartir el seu menjar. | |
| Després de dinar, Kalo els va preguntar sobre qui era la noia que havia vist, i ells li van dir que no sabien de qui parlava. El van convidar a passar la nit, i Kalo va acceptar perquè estava molt intrigat. Se'n van anar tots a dormir, i en Kalo va romandre despert fins que va sentir un soroll al menjador, va espiar per la porta entreoberta i sorprenentment allí hi havia la noia. | |
| En Kalo es va apropar sense fer soroll i va agafar la noia de la mà. | |
| - Oh, deixa'm anar! -va dir la noia. En Kalo no la va deixar i li va demanar que es casés amb ell. | |
| La noia li va dir que no podia ser perquè un mag l'havia encantat per no voler-se casar amb ell. La noia només es convertia en persona dues vegades al dia, a les 12, però només durava una hora i la resta del dia era una gallina negra. L'única manera de trencar l'encanteri era que un home la portés a l'altar en la seva forma de gallina. | |
| En Kalo li va dir que ell ho faria. Al dia següent, en Kalo va comprar la gallina al matrimoni i va marxar cap a casa. Però abans de passar per casa seva, en Kalo se'n va anar a l'esglèsia a parlar amb el mossèn. Aquest li va preguntar qui seria la seva esposa. En Kalo li va respondre que seria la gallina i el mossèn, en primer moment, es va negar a casar-los. Però finalment en Kalo li va oferir molts diners, i el mossèn va acceptar, tot pensant -Aquest gitano és boig!-, i li va dir que tornés al cap de tres dies, que se celebrarien les noces. | |
| En Kalo va arribar a casa seva i va presentar la núvia a la seva mare. Aquesta es va posar a plorar i va dir: | |
| - El meu fill està boig! Està boig! Com es pot casar amb una gallina?! | |
| Durant els tres dies següents en Kalo no va deixar mai a la gallina. Mentrestant, els rumors de que en Kalo, el gitano, es casaria amb una gallina, havien corregut per tot el poble, i el dia de la boda a l'esglèsia no hi cabia ni una agulla. El mossèn va pensar que en Kalo no es presentaria, però sorprenentment a l'hora citada en Kalo arribava amb la gallina i tota la gent de l'esglèsia va començar a riure. | |
| El mossèn els va fer callar: va començar la cerimònia. Quan li va preguntar a Kalo si volia casar-se amb la gallina, aquest li va dir que sí, i la gallina es va transformar en la noia preciosa que havia conegut. | |
| Els gitanos de l'esglèsia
van callar i van admirar la bellesa de la gitana. Es va celebrar la boda
que va durar una setmana, i hi van haver "cantes", balls i molt menjar.
El pare de la núvia se'n va assabentar i va anar a la boda. Ella
era la filla del rei dels gitanos, i com a dot els va donar als nuvis una
bossa plena d'or.
catacrac, catacric, conte contat, conte finit |