ORTOGRAFIA DE LA D / T

Grafia i so

Les grafies t i d corresponen a la fonetica dels sons [ t ] dentoalveolar oclusiu sort. En algun cas, per fonetica sintactica, la t al final de la paraula pot sonorisar-se per estar en contacte en un so sonor, ya siga vocalic o consonantic, pero la grafia es la mateixa.
Aquesta grafia pot apareixer en qualsevol posicio de la paraula

S'escriu T

1.- En la terminacio -bunt, en masculi tant singular com plural. -> moribunt, -> moribunts, pero, moribunda, -> moribundes.
2.- En lo masculi singular i plural de les terminacions, -ant (< andus), -ent (< endus) y -unt (< undus).

educant	educants	pero...	educanda	educandes
reverent	reverents	pero...	reverenda	reverendes
fecunt	fecunts	pero...	fecunda	fecundes

3.- En els sustantius femenins acabats en, -etut i -itut. -> inquietut, visicitut
4.- En lo masculi, singular i plural de molts substantius i adjectius, Encara que en lo femeni i en la seua derivacio canvien la t per una d. -> buit, buits, pero... buidar, buidor, buidamente.
5.- En les paraules planes acabades en vocal + t, encara que la derivacio puga transformar la t en d. -> acit, acits, pero... acida, acides, acidea.
6.- En lo grup tautosilábico tr. -> treballar.
7.- En els grups heterosilabics com,

TL	atletic, atlant
TM	setmesi, atmosferic
TN	etnic
TZ	dotze, setze, tretze