En aquesta ponència inaugural, la professora Elisabeth Beck ha fet un recorregut per les tendències demogràfiques que han tingut lloc a Europa a partir dels anys 70 i ha exposat alguns fets importants que han contribuït a la transformació de la idea de maternitat al llarg d´aquestos anys.

Les tendències demogràfiques de les darreres dècades del segle XX han estat caracteritzades per la emergència de noves formes de convivència, el declivi del nombre de matrimonis, l´increment dels divorcis i el descens dels índexs de natalitat. Durant les dècades dels 60 i els 70 han tingut lloc les caigudes més importants de les taxes de natalitat. Els països de l´Europa de l´Est i del Sud són els que més han experimentat aquesta tendència. Aquest descens de les taxes de natalitat s´ha mantingut al llarg dels anys i s´ha convertit en un fenomen amb fort ressò social.

En aquest context, Beck ha fet al·lusió a l´enfrontament de dues posicions contraposades: la de les dones que interpretaven la maternitat com a una forma d´explotació i reclamaven el dret a l´avortament lliure front a la dels sectors més conservadors que interpretaven eixe posicionament com a una mostra d´egoisme de les dones.

Elisabeth Beck ha assenyalat la confluència de tres esdeveniments que han transformat la idea de maternitat:

El retard en l´edat del primer embaràs (afavorit per l´extensió de la píndola) ha sigut un motiu per recórrer a tractaments de fertilitat que facilitaren la concepció en edats avançades. Beck ha assenyalat com aquest fet ha contribuït a la configuració d´algunes dones com a “clients de la indústria reproductiva”. Al mateix temps, els embarassos en edats més avançades han comportat un increment de les proves encaminades a la confirmació del bon estat de salut futur del nadó,laqual cosa ha fet que algunes dones s´hagen convertit en pacients de la indústria mèdica.

La major incorporació de la dona als nivells superiors de l´ensenyança i a llocs de treball professional es relaciona amb l´aparició de tensions permanents entre la vida familiar i laboral. Aquestes tensions han mostrat la necessitat d´establir polítiques per la conciliació, tot i que el canvi real que aquestes provoquen és prou lent. Beck assenyala com l´emergència d´un mercat laboral globalitzat, governat per la flexibilitat i la desregulació, genera unes condicions de precarietat que constitueixen un entrebanc a l´hora de poder decidir tindre fills.

Per a Elisabeth Beck, la revolució que va suposar la expansió de la idea que dones i homes havien de compartir les tasques laborals i domèstiques s´ha quedat en “una visió”: les dones continuen encarregant-se de les tasques domèstiques i la cura dels altres. Amb la incorporació de les dones al mercat de treball, altres dones han passat a ocupar-se d´aquestes tasques domèstiques, majoritàriament dones immigrants procedents de països del Segon i el Tercer Món. Es produeix així una nova divisió del treball entre les dones. Al mateix temps moltes d´aquestes dones encarreguen la cura dels seus fills a altres dones en els seus països d´orige amb la qual cosa es genera el que l´autora ha anomenat com a “maternitat transnacional amb cadenes de recolzament globals”. Per a Beck, si no es produeix la conciliació entre la vida familiar i laboral, les dones pobres del Sud seran, cada vegada més, recursos per a les dones riques del Nord.

Per concloure, la ponent ha posat èmfasi en aquestes noves formes de desigualtat internacional entre dones, en les dificultats que enfronten les dones que desitgen ser mares i ser treballadores i en el fet que el tindre fills s´ha convertit en una ofensa per als principis de flexibilitat i mobilitat imperants al mercat.

Ja en el torn de paraules, l´autora ha mostrat la seua opinió en relació a la possibilitat que les dones tornen a patrons tradicionals com a conseqüència de les dificultats que experimenten en l´actualitat. Per a ella, el que es produirà serà una intensificació de la tendència a tindre menys fills .

Un altre assumpte plantejat ha estat la paradoxa que suposa que països amb una important tradició catòlica pro-natalista, com ara Espanya i Itàlia, siguen els països amb índexs de natalitat més baixos d´Europa. Beck ha assenyalat la importància d´un altre factor relacionat amb les poques facilitats que hi han en aquestos països per a les dones treballadores.