12:00h. Políticas por la familia e inversión en niños, a càrrec de Gosta
Esping-Andersen, Catedràtic de Sociologia (Universitat Pompeu
Fabra. Barcelona).

 

Esping-Andersen ha centrat la seua ponència en alguns aspectes relacionats amb el que, en les properes dècades, pot ocórrer en relació a la distribució del capital humà en Europa. Per a l´autor, hi ha dos indicadors fonamentals per als problemes del demà en aquest sentit:

 

  • El fracàs escolar i la escolarització incompleta que incrementen les possibilitats d´una vida laboral futura problemàtica.

 

  • Les diferències en les capacitats inobservables i la seua conseqüència en el capital humà, especialment significatives entre la població immigrant i l´autòctona.

 

Un idea clau en aquest assumpte es que la inversió en la estimulació cognitiva té especial importància en l´etapa pre-escolar, rendabilitzant -se tota inversió educativa realitzada en aquesta direcció.

 

Esping-Andersen ha exposat dues amenaces estructurals

 

  • L´increment de les desigualtats salarials que afecten, especialment, als joves en edat de formar una família i a les persones amb baixos nivells de qualificació. La desigualtat alimenta la pobresa infantil, amb efectes importants en l´escolarització. Les desigualtats en les rendes familiars provoquen així una desigualtat de partida per als nens. L´autor posa per cas les dades d´EUA, on un infant pobre rep dos anys i mig menys d´escolarització amb respecte a un de ric.

 

  • la incidència de tres factors demogràfics importants:

 

    • L´increment del nombre d´immigrants que té repercussions importants a l´àmbit educatiu. Els menors immigrants tendeixen a presentar dèficits cognitius importants. La segregació residencial i escolar s´incrementa amb l´arribada de persones immigrants.

 

    • L´homogàmia matrimonial que implica que els matrimonis tenen lloc entre persones adscrites a categories laborals semblants, aprofundint en la polarització social.

 

    • L´increment del nombre de mares fadrines i les situacions de pobresa associades. Esping-Andersen il·lustra aquest fet exposant com als EUA el 50% dels xiquets amb mare fadrina són pobres i com a Europa el percentatge és del 30%.

 

Per altra banda, l´autor ha analitzat l´impacte dels mecanismes familiars en el desenvolupament dels menors i en la reproducció de la desigualtat, tot i assenyalant tres aspectes fonamentals:

 

  • La renda familiar (quan la mare treballa, descendeix el nivell de pobresa infantil).
  • El temps que els pares dediquen als fills, que està creixent als darrers anys.
  • El capital cultural de la família, que es relaciona amb els estímuls cognitius que rep l´infant.

 

Ja en la fase final de la intervenció, Esping-Andersen ha assenyalat algunes mesures de caire polític que poden contribuir a aturar aquesta reproducció de la desigualtat. Una mesura fonamental consistiria en l´eliminació de la pobresa infantil que, segons els càlculs del ponent, tan sols suposaria una despesa del 0.3% del PIB general. Un altra mesura seria l´establiment de polítiques de recolzament a l´ocupació femenina com ara les dirigides a garantir l´accés a guarderies per a totes les famílies. L´allargament del període contemplat per a les baixes de maternitat i paternitat fins a assolir l´any de durada de les dues combinades, és un altra de les polítiques proposades per Esping- Andersen.

 

Finalitzada la intervenció del ponent, les intervencions de les persones participants han posat èmfasi en la complexitat del fenomen exposat. S´ha assenyalat la importància de considerar altres tipus de capital humà a banda del capital educatiu. També s´ha qüestionat que les polítiques assenyalades per Esping-Andersen puguen ser suficients per garantir la igualtat de gènere. Relacionat amb aquest punt, s´ha expressat com s´ha pogut presentar la inversió en guarderies i la promoció del treball femení com a positives perquè generen un benefici social i no perquè contribueixen a que la dona puga assolir majors quotes d´igualtat. S´ha expressat la idea que les polítiques d´igualtat no deuen de justificar-se tant pels beneficis socials que puguen comportar, sinó més bé per l´avanç en la consolidació efectiva dels drets de ciutadania de les dones.

 

Asociación Xarxanet@ 2006