Fina Sanz, psicoterapeuta experta en programes de prevenció de la violència de gènere s’encarregà en la conferència d’explicar el mètode terapèutic de la fotobiografia. Mitjançant aquest mètode, s’aborda l’anàlisi de la desigualtat de gènere com una de les causes encobertes dels problemes psíquics, socials i sexuals de la dona. L’observació de les fotografies de família, conjuntament amb tot un seguit de tècniques qualitatives com ara la història de vida i la entrevista en profunditat, aconsegueixen treure a la llum els mecanismes d’aprenentatge i interiorització de les formes que ha de manifestar el gènere femení de manera dicotomitzada, com a oposició als valors clàssics adscrits al gènere masculí per les societats patriarcals. El sistema social s’aposenta sobre aquestes desigualtats de gènere que, tot i les progressives reformes legals i institucionals, existeixen per la necessitat d’acceptació, per la imitació dels rols que ja es troben socialment acceptats; això és la voluntat d’esdevenir ‘bones dones’. La Teràpia del Reencontre, creada per la doctora Sanz combina la educació per la salut amb enfocament de gènere i comunitari, la sexologia i la psicologia per poder abastar la interrelació de la dona en els àmbits socials, relacionals i íntims. La investigació en aquests camps permet travessar eixes dicotomies de gènere que, fortament arrelades en la societat, s’hi manifesten en les fotografies, en la comunicació no verbal. I les fotografies, per la seua part, desvetllen gran quantitat informació en ser narrades pel seu component d’evocació, de record, fins i tot de màgia en mostrar fites claus del desenvolupament de la persona. L’objectiu d’aquesta metodologia és que la pacient comprenga quí és ella, com ha estat educada, en quina societat i amb quina tradició cultural. Això no és altra cosa que la comprensió de la manera en què les diferents tradicions culturals, en el nostre cas, la jueva-cristiana, plasma uns valors concrets en la societat, patriarcals, i divideix la societat en dos gèneres jerarquitzats: l’home sobre la dona. D’altra banda, l’espai social, l’espai de les relacions socials i l’espai íntim es troben en continu moviment però interrelacionats, per la qual cosa, els canvis hauran de produir-se en les tres direccions, tant en la situació social actual com en els canvis de les relacions de gènere, com també en allò més íntim: la manera personal de resoldre conflictes, els vincles afectius i sexuals o els canvis en el grau d’acceptació d’un mandat. La fototografia, usada per a la narració històrica de les imatges que construeixen la biografia personal, permet identificar l’estigma de gènere reproduït per poder trencar-lo. |