María Jesús Izquierdo ha iniciat la seua argumentació partint de la idea que a l´imaginari col·lectiu es sosté que la democràcia descansa en el supòsit d´un acord entre individus lliures i iguals. Aquest acord promouria les relacions societàries i el retrocés dels vincles comunitaris, així com l´externalització del vincle i la responsabilitat comunitària a la família. Per a Izquierdo, la definició de l´ésser humà com a lliure i autònom és una afirmació il·lusòria. Aquesta il·lusió es resol plantejant l´individu com el cap d´un organisme que és la família, de manera que seran considerades ciutadanes les persones autònomes i no ciutadanes les persones dependents.

Seguidament, la professora ha comentat alguns dels trets característics dels grups poblacionals de joves i vells en la nostra societat. Així, ha assenyalat com les persones majors han passat de 3.300.000 a 1970 (el 6.5% de la població total) a 6.500.000 a l´any 2000 (el 16.9%). Es produeix, a més, un “envelliment de l´envelliment”, incrementant-se el col·lectiu de majors de 80 anys que s´ha vist duplicat en vint anys. Un altre tret característic que ha assenyalat ha estat la femenització de la vellesa. En relació amb la població jove, Izquierdo ha recalcat com s´ha incrementat enormement la proporció de joves entre 25 i 29 anys que viuen en casa dels progenitors. Les dones solen abandonar la llar dels progenitors abans que els homes. Aquest fet no s´explicaria, segons Izquierdo, perquè les dones tinguen més habilitats, sinó pel fet de la desigualtat mateixa vinculada a la menor “despesa social” invertida en les dones.

Tot i referint-se a dades arreplegades de la EPA, María Jesús Izquierdo ha explicat com la gent jove viu en un imaginari en el que l´home és el cap de família. Així mateix, ha destacat altres elements com ara: la persistència en el nombre de mestresses de casa; el fet que les dones dediquen més temps que els homes a la cura dels altres; la diferència d´ingressos entre homes i dones (d´un 40%); el fet que els homes dediquen més temps a prendre cura d´ells mateixos i la transferència de recursos de les dones cap als homes.

En relació a l´estat de salut de les persones que fan cura d´altres, el 56& d´elles informen tindre problemes de salut. Izquierdo ha ressaltat la importància de considerar els aspectes més difícils de la cura que poden comportar un desgast emocional important. S´ha referit també a la possibilitat que la persona assistida reaccione amb gratitud o amb ressentiment i a les implicacions d´aquestes reaccions pel que fa a la situació que viu la persona que se´n fa càrrec.

En la part final de l´exposició, s´han analitzat algunes qüestions vinculades a l´el·laboració de la llei de la dependència i a la llei de violència de gènere. La llei de la dependència sortiria com a forma de respondre a una qüestió amb força ressò social, posant uns límits al poder que faciliten el manteniment de la legitimitat d´aquest poder. Pel que fa a la llei sobre violència de gènere, s´ha assenyalat com al preàmbul es fa referència a la condició estructural de la desigualtat de gènere. Però, ja en l´articulat, es parla de combatre el símbol de l´opressió, és a dir, el que es combat no és l´opressió mateixa, sinó la seua imatge. Izquierdo postula que aquesta és una llei de defensa de valors patriarcals que pretén fer invisible la condició de desigualtat de les dones. Caldria contemplar també com la llei sols es refereix a la violència de l´home contra la dona, obviant altres formes de violència de gènere com ara la que es pot produir quan una dona maltractaun fill o un vell. Izquierdo basa aquesta afirmació en el fet que aquest discurs legitima tota una construcció de gènere que naturalitza la capacitat de les dones per a fer-se càrrec dels altres. Aquesta naturalització serveix per justificar la no responsabilitat de l´estat i l´absència de polítiques públiques.

Una vegada obert el debat, la ponent ha advocat per l´elaboració d´una llei de violència de gènere que siga realment de gènere i que contemple les diferents expressions de la violència en les relacions de gènere. Ha afirmat que naturalitzar la bondat de les dones i la maldat dels homes contribueix a l´opressió. També ha plantejat com a necessari que els problemes de la dependència boten a l´esfera pública.