La Taula rodona que compartiren Carmen Toledano, Beatriz Gimeno i Mónica Oltra donà la paraula a les actrius dels moviments socials que lluiten pel reconeixement dels drets de tots els nuclis familiars, les opcions sexuals i l’autonomia personal. En les quasi 3 hores que durà la sessió, cadascuna d’elles feu una xicoteta ponència i, després s’obrí un animat debat que tocà els aspectes més candents pel que fa als reptes de les noves estructures familiars. Mitjançant els diversos discursos s’anaren encaixant, com si foren peces d’un trencaclosques, múltiples aspectes de la problemàtica social, reflex del debat públic més actual.

Carmen Toledano és Presidenta de la Unió d’Associacions Familiars (UNAF). Aquesta associació fa més de 20 anys que lluita per defendre el dret a la diversitat: el dret de cadascú a triar la forma familiar que més desitge. Al cap i ala fi, “fer efectiu un dret constitucional”. La seua lluita va encarada a la individualització dels drets, garantint així la protecció als individus més enllà del model familiar al que pertanyen. La tasca de la UNAF és visibilitazar i assolir la igualtat de la diversitat. Però aquesta, apuntà Carme, no serà mai possible sense la promoció de la igualtat des del sistema educatiu.

Mónica Oltra, com a advocada i assessora legal del Col·lectiu Lambda de València, explicà com els canvis jurídics i els canvis socials van agafats de la mà. I possà l’accent en destacar que la nostra situació jurídica està ben sana a hores d’ara en trobar-se estretament associada a la realitat social. L’advocada feu un recorregut per les lleis més rellevant en aquesta matèria: la Llei de divorcis del 81, la Llei d’adopcions del 87 i la Llei de tècniques de reproducció humana assistida del 88 faciliten l’aparició de les anomenades noves estructures familiars. La llei de divorcis permet l’aparició de famílies monoparentals, i tant la llei d’adopcions com la de reproducció assistida, a més de possibilitar famílies de mares soles, també ha possibilitat que famílies homoparentals gaudisquen d’un fill mitjançant l’adopció per part d’un membre de la parella.

Mónica no deixà de fer referència a les dos reformes que aprovà el Partit Popular i que significaren una involució en aquesta matèria: introduir els avis en el procés de divorci i posar un màxim de tres en el nombre d’òvuls que una dona pot extreure’s. I, com a teràpia de xoc, la recent aprovació de la llei de matrimonis homosexuals, que fa ja 9 mesos que s’aplica amb total normalitat. Així, la situació jurídica a l’Estat espanyol, tot i que queden encara coses por solucionar, es troba prou sana en tractar de conciliar les realitats socials amb les realitats jurídiques.

I, per últim, Beatriz Gimeno, Presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gays, Transsexuals i Bisexuals (FELGT) feu una menció especial al significat que per al col·lectiu té la nova Llei de matrimonis. En paraules de Beatriz, “la qüestió dels drets ja estava guanyada, no així la part més simbòlica. I amb la Llei es visibilitza la separació entre Església i matrimoni”. L’actual estat jurídic significa legitimar les parelles homosexuals i acabar amb la superioritat moral que ostentaven les parelles heterosexuals en gaudir exclusivament del dret del matrimoni. Tot i que la nova llei de matrimonis s’acull com un éxit —també per l’ampli suport parlamentari— no deixa de preocupar la polarització de la resposta social. La resistència, encapçalada pel partit Popular i el Fòrum de la família està fortament organitzada i el problema de fons gira en torn a la legitimació d’un únic model familiar o diversos. En aquest sentit, aquells que intenten imposar un únic model, intenten també imposar un únic model social. I en eixe, l’autonomia individual queda supeditada a ordres superiors.