|
La façana principal, que recau al carrer Sant Roc, presenta tres cossos diferents units per unes cornises contínues que els delimiten, observant-se un fet important que li dóna
un aspecte singular amb una certa contradicció estilística, ja que en el primer cos o planta baixa s'ubiquen elements renaixentistes, mentre que en el segon cos o primer pis són gòtics, quedant més admissible i l&o
grave;gica la transició barroca del tercer cos.
A la planta baixa o cos inferior s'ínscriuen equidistantment un portal i dos finestrals de marcat accent renaixentista. El portal d'accés emmarca la llum d'un arc de mig punt requadrat a la dòrica entre semipilastres ados
sades a un ornament rectangular (arrabà) al damunt de motlures coronades per sobre capitells. Una semipilastra corbada a tall d'arquivolta remarca l'arc amb moltura central redona. Separat dels anteriors elements corre un fris d'aspect
e més antic amb espais llisos (mètopes), tríglifs i goles. L'escut de la vila corona la portada, mostrant l'heràldica de la ciutal: corona reial i clau sobre fons barrat. Els dos finestrals, bessons a la traça i
simétrics en la ubicació al parament dels carreus, són flanquejats per pilastres adornades al centre del seu fust per rombes motlurats i coronats per capitells compostos.
Les portes de fusta dels finestrals originaris són de doble fulla, de reticulats cassetons de rombe en llaceries amb reminiscències goticomudèjars.
El segon cos emmarca en el seu parament de pedra de carreus tres finestrals gòtics que donen simètricament a les verticals de les obertures de la planta inferior. Originàriament eren configurats per tres carreus retallats en el seu c
ostat inferior en arcs de mig punt, adornats en el seu parament exterior amb incisió rebaixada.
La motlura de l'arrabà perpetua la tradició del gòtic-mudèjar tardà, estilísticament adscrivible al gòtic tradicional català i mediterrani de la Corona d'Aragó.
El tercer cos està bastit amb rajoles de fang buit a cordell. S'hi obrin catorze arcs de maçoneria amb breu motlura ornamental a la llum. Un arquitrau sosté les cornises de la corbeta.
|
|