DESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI

La façana principal, que recau al carrer Sant Roc, presenta tres cossos diferents units per unes cornises contínues que els delimiten, observant-se un fet important que li dóna un aspecte singular amb una certa contradicció estilística, ja que en el primer cos o planta baixa s'ubiquen elements renaixentistes, mentre que en el segon cos o primer pis són gòtics, quedant més admissible i l&o grave;gica la transició barroca del tercer cos.

A la planta baixa o cos inferior s'ínscriuen equidistantment un portal i dos finestrals de marcat accent renaixentista. El portal d'accés emmarca la llum d'un arc de mig punt requadrat a la dòrica entre semipilastres ados sades a un ornament rectangular (arrabà) al damunt de motlures coronades per sobre capitells. Una semipilastra corbada a tall d'arquivolta remarca l'arc amb moltura central redona. Separat dels anteriors elements corre un fris d'aspect e més antic amb espais llisos (mètopes), tríglifs i goles. L'escut de la vila corona la portada, mostrant l'heràldica de la ciutal: corona reial i clau sobre fons barrat. Els dos finestrals, bessons a la traça i simétrics en la ubicació al parament dels carreus, són flanquejats per pilastres adornades al centre del seu fust per rombes motlurats i coronats per capitells compostos.

Les portes de fusta dels finestrals originaris són de doble fulla, de reticulats  cassetons de rombe en llaceries amb reminiscències goticomudèjars.

El segon cos emmarca en el seu parament de pedra de carreus tres finestrals gòtics que donen simètricament a les verticals de les obertures de la planta inferior. Originàriament eren configurats per tres carreus retallats en el seu c ostat inferior en arcs de mig punt, adornats en el seu parament exterior  amb incisió rebaixada.

La motlura de l'arrabà perpetua la tradició del gòtic-mudèjar tardà, estilísticament adscrivible al gòtic tradicional català i mediterrani de la Corona d'Aragó.

El tercer cos està bastit amb rajoles de fang buit a cordell. S'hi obrin catorze arcs de maçoneria amb breu motlura ornamental a la llum. Un arquitrau sosté les cornises de la corbeta.

A l'entrada de l'edifici, en la planta baixa destaca un petri i robust arc carpanell que separa l'ample vestíbul en dos espais diferents, dels quals arranquen les escalinates d&# 39;accés al primer pis. En primer lloc i a l'esquerra trobem l'escala antiga, que puja recolzada a la façana principal, mentre que en la part frontal i després d'haver travessat l'arc de carreus naix l'escala nova en forma de doble tramada que condueix a les dependències que conformen la part moderna de l'Ajuntament.


A la primera planta
de l'edifici hi ha una àmplia galeria rectangular il.luminada per una claraboia zenital que permet la comunicació entre les dependències antigues i les de recent ampliació. Entre les primeres es loc alitzen les dues peces històriques de major interés de l'immoble: el saló Noble i de plens per a actes protocol.laris i commemoratius de caràcter especial, així com enllaços matrimonials i cerimònies s ingulars extraordináries, i l'antic despatx de l'Alcaldia.


L'accés al Saló Noble es realitza a través d'una porta abarrotada d'elements al.legòrics. Dos angelots sostenen un grapat de fruites, flanquejant els escuts de la vila i d'Espanya i un medalló al. legòric al testament de Jaume I. El Saló presenta planta rectangular il.luminada per tres finestrals que trepanen el gruix del mur de carreus. L'interessant teginat és obra de Pere Gibado, està format per hexàedres molt ben tallats amb florons daurats a les convergències. El paviment està configurat por l'alternança de peces quadrades blanques emmarcades per cintes negres; als creuers, un mosaic amb tessel.les negres i rogenques

formant un pomell de fulles i taronges. La fusteria és obra de Cosme Castany. La porta que comunica amb el despatx de l'Alcaldia té cassetons gòtics mudejaritzants. Aquesta depend ència mostra teginat modernista, sòcol i fris modelat i porta amb figures humanes (atlants), i escut de la ciutat dut per dos querubins, sobre la llinda. En ambdues dependències es custodien interessants obres d'art que abasten l 'ampli marc cronològic que s'estén des del segle XVI fins al segle XX.

A la segona planta de la crugia noble es guarden el fons de l'interessantíssim Arxiu Municipal i l'actual saló de plens (que correspon a la quarta altura en la nova estructura). L'Arxiu Municipal conserva una rica i compl eta documentació. S'hi poden consultar fonts documentals que arranquen cronològicament en el segle XIV i possibiliten accedir a noticies no només de la capital històrica riberenca sinó de gran part dels municipis qu e conformaren el marc administratiu de la que fóra jurisdicció territorial d'Alzira. Durant l'any 1996 es va realitzar una important ampliació que ha possibilitat la creació de la biblioteca d'arxiu i la millora de la sala de consulta de documents.

Casa Consistorial

Pàgina principal


Text: Bernat Montagud Piera
Fotos: David Pau
© de la documentació pertanyent a l'Ajuntament d'Alzira - Regidoria de Cultura
© del diseny i maquetació web pertanyent a Manuel Soler Barber