informa:

La Universitat de València ha d'afavorir la Conciliació

    La vida laboral del professorat universitari exigeix, a més d'una excel·lent formació acadèmica, l’actualització i posada al dia, la preparació i impartició de docència, avaluació, investigació, direcció de treballs de Final de Grau, Màster o Tesis Doctorals, assistència a Congressos, desenvolupament de projectes d'investigació, reunions de coordinació, estades en altres universitats, gestió acadèmica… Tot açò obliga el professorat a (re)aprendre a manejar els espais personals i compartits.

    El temps dedicat a l'àmbit professional ocupa, sovint, més de les 40 hores setmanals i és una qüestió de responsabilitat, i maduresa, dedicar temps a la vida personal, familiar i laboral perquè és una qüestió de salut mental i d’ètica. Una ètica basada en la cura i que Carol Gilligan la va vincular al gènere femení (no a les dones). Per tant, això exigeix la coresponsabilitat d'homes i dones.

    Moltes Universitats han realitzat plans d'Igualtat, però algunes han inclòs la conciliació i coresponsabilitat de manera poc pràctica (o per pur màrqueting), ja que, a l'hora de la veritat, el personal que requereix conciliació i coresponsabilitat s'ha beneficiat de poques mesures. Els principis d'equitat i els valors d'igualtat entre les persones són un objectiu a aconseguir en la societat i la Universitat no pot estar al marge d'aquesta finalitat entre els treballadors i treballadores de les universitats.

    Així, el fet de no materialitzar aquests principis transmet una percepció de desigualtat, discriminació i sensació d'insensibilitat per part d'una institució que hauria de vetlar i ser model dels valors que proclama o amb els quals s'han guanyat les eleccions al rectorat. El professorat universitari que havia de conciliar vida familiar i laboral va fer un esforç immens, sobretot des de l'última crisi econòmica: es va entendre que a més de congelar el salari calia fer més hores, perquè la situació ho requeria. Això va suposar que no es van poder promocionar i fer un sobreesforç per a conciliar.

    L'any preelectoral de la Universitat de València es van rebaixar 30 hores anuals al professorat que acreditaren tindre la cura de menors de 12 anys o de majors dependents. Estem parlant de menys d'una hora setmanal, però va ser molt agraïda i aplaudida. Una vegada guanyat el rectorat, però, la mesura va desaparèixer. Si tots estem amb la mateixa càrrega docent, on estan les polítiques de conciliació?

    Reduir hores de docència al personal docent (3 crèdits demana l’STEPV), mesures de què gaudeixen altres col·lectius com els administratius o professors amb discapacitat, són propostes d'equitat que permeten que el professorat concilie de forma menys estressant la vida familiar i personal amb la vida acadèmica. En definitiva, és una qüestió d'humanitat, de justícia i de cura del personal.

    Al cap d'un any del nou rectorat, seria oportú que la Rectora complira amb el seu programa respecte a la conciliació i coresponsabilitat i que, com a mínim, aplicara la reducció de les 30 hores anuals. Menys d'una hora setmanal, per a qui acredite tindre fills menors de 12 d'anys i familiars dependents.

    En el segle XXI, des d'una perspectiva de gènere, les universitats, i concretament la Universitat de València, haurien d'afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar, personal i social. Un temps compartit que, com afirma la catedràtica M. R. Buxarrais, permeta compaginar la vida professional i familiar i afavorisca el desenvolupament personal.