Fa només 71 anys que els humans enunciem els ideals col·lectius del nostre futur en les poc més de mil sis-centes paraules que componen la Declaració Universal dels Drets Humans. Consensuar en un nou text aquells Drets de l´Home i del Ciutadà de 1789 va ser una resposta enfront de la barbàrie ocorreguda, pocs anys abans, al cor mateix de la vella Europa. Una aspiració tan senzilla i òbvia, però tan complexa d´aconseguir, ha sigut recurrent al llarg de la nostra història, però només llavors va assolir un consens que no s’ha pogut mantenir en la seua aplicació posterior.
La 36a edició de la Universitat d’Estiu de Gandia està dedicada a recordar els drets i les llibertats llavors proclamats, tot focalitzant l´atenció sobre algunes parts d´un conjunt que no pot ser compartimentat. En aquest món global acabat d’estrenar, però imparable, els drets es presenten sovint com a seccions contraposades entre col·lectius. Per això , el seu abast i repercussió se solapa, i arriba a ser objecte de biaixos i manipulacions, amb la priorització de determinats objectius polítics, econòmics i fins i tot culturals. Entre aquestes parts hi ha la presa de consciència sobre el futur del planeta, potser el dret més universal i del qual dependrà, com més va més, la dignitat i els drets de les persones.
Entre el recorregut complet de la geografia del planeta i l´aprovació de la Declaració Universal van transcórrer tan sols 429 anys. Durant aquest temps, es van reconèixer altres mons i una gran diversitat de formes culturals, moltes ja extintes, però no s’ha acabat amb la justificació immoral del domini entre pobles i persones. Enguany, en l’any 2019, la Universitat d’Estiu de Gandia de la Universitat de València proposa una nova mirada sobre aquesta realitat complexa, ja que és necessari actualitzar els drets individuals i col·lectius per continuar aspirant a un futur equànime i sostenible.
Jorge Hermosilla Pla. Vicerector de Projecció Territorial i Societat
J.Emili Aura Tortosa. Director del Centre de Gandia UV
Llista d'enllaços:
