Transició ecològica i transició ecològica justa són expressions força habituals. Es basen en la idea del trànsit necessari cap a la sostenibilitat donat que l’actual estat de les coses és insostenible. La transició a la sostenibilitat implica una davallada (o una fe enorme i granítica en la tecnologia). El problema és que els costos socials de fer aquesta transició de manera incontrolada serien massa grans. És per això que Ernest Garcia plantejarà la necessitat de controlar la transició perquè no comporte ni pèrdua de benestar ni increment de la desigualtat. És això possible amb creixement demogràfic i econòmic, com reclamen els Objectius de Desenvolupament Sostenible? El creixement econòmic ho fa encara més difícil perquè tendeix a augmentar la petjada ecològica. El creixement demogràfic ho fa encara més difícil perquè redueix la biocapacitat per persona. S’imposa, doncs, examinar l’abast i els límits de les transicions energètiques i dels canvis en els estils de vida, així com la relació entre creixement econòmic i benestar.
Web UEGandia
Carme Melo, directora del Centre Internacional de Gandia de la UV
A més, Garcia parlarà sobre el que ens conten dos indicadors prou habituals: la petjada o empremta ecològica del Global Footprint Network i l’índex de desenvolupament humà de Nacions Unides. La petjada ecològica d’Espanya és 2,5 vegades superior a la part de la biocapacitat mundial que pertocaria amb una distribució igualitària de l’accés als recursos del planeta. És a dir, caldrien dos planetes i mig per generalitzar la forma de vida de Gandia. Així que la transició a la sostenibilitat, la transició ecològica, implica, bé reduir la població al 40% del seu volum actual, bé reduir en la mateixa proporció el consum o bé multiplicar l’ecoeficiència (la productivitat dels recursos naturals) per 2,5.
És a dir, segons explicarà el sociòleg, la transició a la sostenibilitat implica una davallada. Per tant al llarg de la conferència tractarà de respondre algunes preguntes al respecte: és això possible sense pèrdua de benestar? és possible amb creixement demogràfic i econòmic, com reclamen els Objectius del Desenvolupament Sostenible?
S’imposa, doncs, plantejarà Garcia, la necessitat d’examinar l’abast i els límits de les transicions energètiques i dels canvis en els estils de vida, així com la relació entre creixement econòmic i benestar. És necessari comprendre que més PIB ja no significa més benestar, sinó menys. Moltes coses depenen d’una redefinició del significat de “vida bona”.
Aquesta conferència s'inclou en el tercer bloc de la programació de la 37 UEG dedicat a la prosperitat. En aquest bloc s'obordaran els títols del 7 a l'11 dels ODS:
7. Energies renovables: Garantir l'accés de totes les persones a fonts d'energia assequibles, fiables, sostenibles i renovables.
8. Ocupació digna i creixement econòmic: Promoure un creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, una ocupació plena i productiva, i un treball digne per a totes les persones.
9. Innovació i infraestructures: Construir infraestructures resistents, promoure una industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
10. Reducció de la desigualtat: Reduir la desigualtat entre i dins dels països.
11.Ciutats i comunitats sostenibles: Crear ciutats sostenibles i poblats humans que siguin inclusius, segurs i resistent
Ernest Garcia, catedràtic emèrit de sociologia i antropologia social de la UV
