Carril-bici dentre la plaça de l'Ajuntament i la plaça d'América. El que va ser el primer carril-bici de la ciutat de València es troba, en el seu tram més cèntric, en un lamentable estat de conservació i en alguns carrers ha desaparegut. Aquest és el carril-bici més antic de la ciutat, que va ser dissenyat i construit per l'Administració municipal socialista a finals dels anys 80, connectant per l'avinguda d'Aragó amb l'avinguda de Blasco Ibáñez i les Universitats. Fou un carril molt criticat pels grups que aleshores conformaven l'oposició (PP i UV) i des del mateix moment de la seua inauguració ha estat maltractat per obres, per problemes de manteniment i per la seua concepció, sense dubte criticable.

Si els primers carrils-bici que es feren a grans avingudes, com els assenyalats de Blasco Ibáñez i Aragó, eran amples i en alguns moments del seu recorregut fins i tot són exemples de bons criteris constructius en la matèrica (separació amb els vianants, garantia de la seguretat dels ciclistes, utilitat del carril i eficàcia com a eix de comunicació), la part que es va fer al centre de la ciutat (des de la plaça de l'Ajuntament, origen del carril, fins a la plaça d'América, on s'arriba al vell llit del Túria) presentava nombrosos problemes: en compte d'utilitzar grans vies de comunicació i fer un recorregut recte, el carril-bici feia ziga-zagues i emprava carrerons bruts i foscos en alguns casos. Aquesta concepció es correspon amb la idea que, per exemple, els carrers de la Pau o de les Barques han de quedar per als cotxes i que s'ha de buscar un itinerari per a bicicletes on aquestes no empreyen. Probablement, i des de l'OCB n'estem convençuts, és més raonable fer tot el contrari: crear itineraris específics per a bicicletes als grans eixos com els carrers de la Pau o de les Barques per a garantir la comunicació entre la Plaça de l'Ajuntament i el Parterre de forma eficaç, fluïda i ràpida, amb carrils-bici separats per vegetació de vianants i cotxes, i deixar els carrers i carrerons del centre per al trànsit d'agitació clicista sensa necessitat d'invertir en carrils-bici, simplement deixant que les bicicletes s'hi integren al trànsit normal, ja siga de vianants (en árees peatonalitzades, com seria ideal), ja siga de vehicles a motor.

Lamentablement, el disseny original, que ja plantejava aquest problema de concepció, s'ha vist superat negativament per l'evolució del carril, que ha estat directamente abandonat per l'Ajuntament de València. En aquests moments, aquest primer carril-bici de la ciutat està pràcticament desaparegut en moltes zones i planteja problemes de tot tipus a la pràctica totalitat del seu recorregut.

- El principi del carril-bici, a la plaça de l'Ajuntament, presenta un problema comú a totes les vies ciclistes de la ciutat: finalitza de manera abrupta i no disposa d'una connexió senzilla amb altres itineraris. La plaça de l'Ajuntament, que podria i hauria de ser un punt de trobada, cèntric i agradable, no passa a dia de hui de ser un gran aparcament a cel obert. La reforma del paviment feta fa pocs anys ha fet desaparèixer el carril-bici de la plaça, de manera que el recorregut per als ciclistes queda tallat d'aquesta manera

Inici del carril-bici, plaça de l'Ajuntament amb el carrer Barcelonina. Es pot apreciar com el nou paviment de la plaça de l'Ajuntament no ha tingut en compte el carril per a ciclistes, que només comença uns metres després, amb una pavimentació especial com a un única indicació.

- Les obres d'urbanització a l'entorn més cèntric han suposat la desaparició del carril-bici als voltants de l'hotel Astoria. Una vegada comença el recorregut pel carrer Barcelonina, el carril bici que abans existia ja no hi és. El que queda tampoc no està indicat, ni amb senyals horizontals pintats al terra ni amb senyals verticals. Als 15 metres ara tenim un aparcament de cotxes, motocicletes i contenidors de fem que talla el pas. Després, en arribar a la plaça de l'Astoria, podem descobrir que el que abans era carril-bici ara ha estat dissenyats per als cotxes, tant a la plaça com al carreró que s'endinsa cercant el carrer del Poeta Querol (abans d'utilització exclusiva de bicicletes i ara un carrer obert als cotxes)

A les fotografies podem observar algunes imatges dels primers metres del carril-bici, als carrerons més cèntrics, entre la plaça de l'Ajuntament i Poeta Querol:
Foto 1. Al carrer Barcelonina (des d'on està presa la foto) el carril-bici es talla pràcticament en començar: el seu lloc l'ocupen cotxes aparcats, motos, contenidors...
Foto 2. Ara per ara, com a conseqüència de la reforma, el trànsit de vehicles és constat. Tot i la millora estética, la nova urbanització privilegia l'espai per als cotxes.
Foto 3. El mateix carrer, fa dos anys. Podem veure que la zona estava molt descuidada, però comptava amb un carril exclusiu per a bicicletes.

-En arribar a Poeta Querol, el carril bici desapareix del tot. Si abans per moments teniem uns adoquins diferents que, més o menys (i sempre sense senyals) semblaven indicar per moments per on hem de circular, la reforma de l'entorn d'aquest carrer i de la plaça del Patriarca, al costat de la seu de la Nau de la Universitat de València (reforma, tot siga dit, que ha millorat molt la zona en eliminar el trànsit de cotxes en gran part), s'ha fet sense enrecordar-se del carril-bici. Només queda una única guia per al ciclista: la seua memòria i el coneixement de la ciutat (es a dir, saber que abans hi havia un carril-bici per aquesta zona i que aleshores és normal pensar que més enllà continuarà) o els senyals verticals apareguts recentment, amb poca informació i gens clara, com a conseqüència de les crítiques per la desaparició del carril:

La nova urbanització de l'entorn de l'antiga seu de la Universitat, a la plaça del Patriarca i voltants, ha millorat molt la qualitat de l'espai urbà. Però hem perdut el carril:
Foto 1. En arribar a Poeta Querol desapareix el carril. Les noves i luxoses voreres no són per a bicicletes, pel que sembla, i establir un carril no s'ha estimat convenient
Foto 2. El nou entorn de la plaça del Patriarca no te carril-bici. Només un senyal vertical blau poc informatiu ens indica, en creuar P. Querol, per quina direcció continuar
Foto 3. La nova plaça del Patriarca i la seua encertada reforma oblida, peró, el carril-bici.
Foto 4. El deteriorat entorn antic sí tenia un carril bici (descuidat i furtat pels cotxes, això és clar).

- Al carrer de la Nau recuperem de nou el model de carril sense indicacions ni senyals però sí, com a mínim, amb una certa personalitat pròpia en forma d'adoquins diferents que assenyalen, d'alguna manera, que per aquest carrer passa alguna cosa. Saber que es tracta del carril-bici és tanmateix una qüestió més fonamentada en la memòria i la bona voluntat.Malgrat que, ho hem de reconèixer, desde de fa un temps tenim també la indicació vertical blava indicant que sí, que estem al "Carril Bici". Com es pot veure, a més, la convivència entre vianants i ciclistes no és senzilla amb espais dissenyats com aquests. Si el carrer de la Nau és vol fer per anar a peu les biciletes haurien d'anar per un altre lloc o, en canvi, tindre clar que han de circular respectant absolutament a la gent que passeja i a una velocitat reduïda i homologable a la dels vianants:

Els vianants ho tenen complicat al carrer de la Nau, teòric carril bici en un 90% de la seua amplaria.

A la fi del carrer de la Nau, un contenidor està al bell mig del carril (foto presa des de la plaça).

- En eixir del carrer de la Nau arribem a la plaça d'Alfons el Magnànim, on ens trobem amb un carril-bic, per fi, en condicions; amb senyals pintades al terra que ho identifiquen, més o menys separat dels vianants i dels cotxes, tot i que no siga una meravella: l'Ajuntament de València ha decidit que és el millor espai urbà per a la instal·lació de uns gegantins contenidors de fem.

Carril-bici a la plaça d'Alfons el Magnànim: poques coses a dir.

Els contenidors de fem ocupen bona part de l'espai reservat als ciclistes.

- Envoltant el Parterre, el carril-bici arriba a la Glorieta després de creuar una avinguda. Es tracta d'una d'aquestes situacions de carril-bici Guadiana, perqué de nou desapareix la via ciclista. L'única solució per a l'usuari del carril-bici és continuar recte, amb l'esperança que el carril-bici reaparega després, com ho acaba fent en creuar el carrer de Colom. Fins arribar a eixe punt els ciclistes han d'apanyarse com millor puguen: circulant pel carrer, endinsant-se per la Glorieta i creuant després a la cruïlla amb el carrer de Colom...

En pegar la volta al Parterre el carril-bici deixa al ciclista ací. Per on seguim?

El recorregut previst, pel que sembla, és creuar per la Glorieta, tot i tractarse d'un jardí.

Després de creuar Colom torna el carril, a la Porta de la Mar, amb les seues ziga-zagues.

- Recuperem el carril-bici a la Porta de la Mar, una vegada hem creuat el carrer de Colom. No es tracta d'una meravella d'infraestructura (estreta, amb ziga-zagues, deteriorada amb el temps, foradada, parxeada, massa a prop dels vianants...) però ja estem contents, venint d'on venim. Hem eixit del centre històric de la ciutat i els carrers són més amples. Hi ha, en conseqüència, menys excuses per a no donar espai a vianants i bicicletes. Tanmateix, la tònica és la mateixa: els cotxes tenen tres o quatre carrils (tot i que no els necessiten, ni molt menys, tots) i la resta de ciutadans ja sigam ciclistes o gent a peu, hem d'anar amb compte de no topetar entre nosaltres. Per a arribar a la plaça d'América, ja a la vora del vell llit del riu Túria, el carril-bici empra el carrer de Navarro Reverter, que té reservat pràcticament tot el seu espai, incloent una absurda via de servei, per als cotxes. Això provoca incomoditats als ciclistes i la gent, que o tenen una vorera estreta o acaben caminant pel carril bici. Ací es pot comprovar el repartiment absurd de l'espai:

El carrer, sobretot, per als cotxes, tot i que vianants i ciclistes son (en el fons) molts més.

Absurda disposició del carril bici de Navarro Reverter (i el típic obstacle "provisional").

La inútil via de servei provoca un encreuament certament perillós.

- En la plaça d'América el carril-bici ha eixit definitivament del centre de la ciutat i troba més espais. Ja n hi ha excuses referides a la vella planta de la ciutat i la seua manca d'amplària per a no tindre espais per als caminants i els ciclistes que siguen, com a mínim, dignes. Aquest recorregut ciclista, tan important en la mesura en que és el més important eix de penetració des del nord-est dde la ciutat al centre de la mateixa, a la plaça de l'Ajuntament, podem considerar que conclou ací. Presenta en aquest punt, peró, altres problemes, la importància dels quals no convé perdre de vista: tenim encreuaments amb carrers molt amples i semàfors que només pensen en els cotxes o la habitual tendència a construir els carrils-bici sacrificant espai per als vianants i no per als cotxes:

Foto presa al descans obligatori a la illeta entre els semàfors de la plaça d'América.

Cotxes: 4 carrils i un d'aparcament. La resta compartim aquest menut espai.

 

Us preguem que recolzeu aquesta iniciativa amb suggeriments, denúncies, fotografies i propostes de millora. L'OCB serà més complet i, per tant, més útil, amb la col·laboració de tots. Si teniu informació, denúncies o suggeriments referents a aquest carril-bici o trobeu que la informació que ací tenim penjada no és del tot correcta o acurada, per favor contacteu amb carrilbici@gmail.com.