UV GandiaUniversitat de València Logo del portal

  • Universitat de València

Joaquín Urías: “Ens trobem davant una crisi del sistema que té molt a veure amb la irresponsabilitat del poder judicial”

  • 20 de juliol de 2018

El professor de dret Constitucional de la Universitat de Sevilla i ex lletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Pablo Urías va participar en el curs “Una democràcia sense drets? Desmantellant l´Estat contitucional” de la Universitat d’Estiu de Gandia de 2018.

Urías ha plantejat com el pacte constitucional del 78 s´està trencant a causa que el poder públic espanyol està adoptant mesures que retallen els drets fonamentals com en cap període de la nostra època constitucional. En aquest sentit ha plantejat tres exemples concrets. El primer: la reducció del vot pregat. Els requisits dels espanyols per a votar en l´estranger s´han endurit tant que s´ha passat d´una participació del 30% a una del 4%. La segona retallada important ha sigut la llei mordassa aprovada en el 2015 que introdueix sancions administratives per a controlar coses que abans estaven permeses com el consum de drogues o la participació en manifestacions. En aquest cas, Urías plantejava un exemple clar: “es considera que a Espanya arriben al dia 58 multes per faltes de respecte a la policia, es posa una sanció cada vint minuts. Una situació que porta als ciutadans a deixar de participar en manifestacions perquè estan més indefensos davant la policia”. I el tercer cas afecta a la llibertat d´expressió: “publicacions que en els anys 70 es podien fer ara poden ser sancionades. Un clar cas és el que ha afectat al cantant de la Polla Records multat per cançons que fa vint anys que canten”.

Tot açò fa considerar al professor Joaquín Urías que “aquesta nova legislació, propiciada per a parar moviments com el del 15M ens fa situar-nos en un moment de restricció de drets fonamentals: avui dia podem exercir menys drets fonamentals que fa vint anys. A més, ens trobem davant una crisi del sistema que té molt a veure amb la irresponsabilitat de part del poder judicial. El poder judicial no està preparat per a ser un poder polític”.

Respecte a la situació catalana, el professor*Urías considera que davant una situació d´emergència l´Estat sempre actua retallant drets. “La resposta del govern espanyol davant la situació catalana ha sigut una resposta judicial per a evitar el diàleg. Són respostes polítiques vestides de forma judicial”. Parlant del futur, Uría té la impressió que se´ls acabarà condemnant el que dificulta molt més una solució: “Qualsevol solució hauria de passar per retirar el delicte de rebel·lió, amb el qual no estan d´acord la majoria de juristes, i si hi ha una condemna suau per malversació o desobediència és el que permetria obrir un procés de pacificació de Catalunya però si hi ha una condemna forta enquistarà el problema”.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies