UV GandiaUniversitat de València Logo del portal

El periodista Jesús Maraña reivindica a Gandia el paper del periodista front a l’excés d’informació generat a les xarxes

  • 16 de juliol de 2018
Lola Bañón i Jesús Maraña a la roda de premsa

Els periodistes Jesús Maraña i Lola Bañón són els coordinadors del curs “Revolució digital... involució intel•lectual? Manuel d’ús per als periodistes del S.XXI” un curs en el que es tractaran els canvis que introdueixen els nous mitjans de comunicació i les noves formes de consumir informació en la professió periodística.

Durant dos dies es tractarà d’analitzar, en paraules de Lola Bañón,  “si l’avanç tecnològic aplicat a les tecnologies de la informació ens ajuda a construir ciutadania i noves formes de vida més justes i igualitàries o ens condueix cap a sistemes socials, econòmics i polítics on la llibertat siga un bé cada vegada més limitat”. Per la seua banda, la intervenció del periodista Jesús Maraña es centrarà en la necessitat del periodisme de recobrar la seua principal característica: la credibilitat.

El director d’Infolibre ha parlat de fenòmens que, tot i que ell no considera nous, com les facknews o la postveritat sí estan tenint noves conseqüències i “encara que alguns consideren que vivim des de fa anys una crisi del periodisme ens trobem més bé front a una crisis dels mitjans i de model de negoci de l’activitat periodística. El periodisme és més necessari que mai ja que l’abundància de la informació crea sobre informació. Estem front a una oportunitat per recuperar la credibilitat i la funció cívica i ciutadana del periodisme”.  Internet, explica Maraña, ha oferit als ciutadans “les ferramentes per a informar, analitzar i opinar sense necessitat d’intermediaris. Un moment que ha coincidit en una situació de crisis dels mitjans a causa del descrèdit i la falta de confiança. Els ciutadans s’han allunyat dels mitjans considerant que responien més a interessos econòmics que a ells mateixa. Ens trobem front a una batalla per la credibilitat i els mitjans volen demostrar que tornen a tindre la confiança dels ciutadans”. Tanmateix, en aquestos moments d’excés d’informació, planteja Maraña, “l’exercici del periodisme requereix característiques que no pot tindre un ciutadà com és contrastar la informació i responsabilitzar-se front allò que escrius o manifestes, inclós, en un jutjat”.

Com no podia ser d’altra manera el paper de les xarxes socials centraran una part fonamental en el curs, Lola Bañón considera que “tot i que hui en dia hi ha una obsessió per part de tots els partits polítics d’aparèixer en les xarxes, està per demostrar que canvien sentit del vot. Sí està demostrat que l’aparició en TV té incidència. El que sí donen les xarxes és sensació de visibilitat però no és sinònim de tenir incidència social”. Per la seua banda, Jesús Maraña considera que tot i que la TV és la que major incidència continua tenint és la que més s’allunya del periodisme “perquè els continguts informatius cada vegada estan més marcats per l’entreteniment. Estem en una batalla també entre el periodisme i la banalitat”.

A més dels ja citats Maraña i Bañón participen en el curs Adolf Beltrán, director de l’edició Comunitat Valenciana de Eldiario.es i Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de periodisme de la Universitat de València.