L'articulació de drets específics per al gènere femení és una de les reivindicacions que es duu a terme des de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional i, així, ho ha plantejat aquest matí la seva presidenta, Mar Esquembre, en el curs “Drets humans i feminisme” que s'està desenvolupant a la Universitat d’Estiu de Gandia.
Les relacions de poder que caracteritzen a la nostra societat estan sempre marcades pel predomini masculí. La primera vegada que la dona apareix com a subjecte de dret ho fa a través d'un article present en totes les constitucions del nostre entorn: el principi d'igualtat i no discriminació per raó de sexe. Aquest plantejament fa que, tal com considera Esquembre, les dones “siguem titulars de drets que havien estat dissenyats per als homes amb les seves característiques”. A més, es tracta d'un plantejament normatiu que suposa una reacció contra la desigualtat, però “no impugna el model normatiu masculí”.
Segons s'ha plantejat en el curs “no existeixen drets específics per a les dones”. En aquest sentit, la professora explicava que des de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional s’estableix la necessitat de, en primera instància, abordar una reforma de la constitució que reconegui el dret a la igualtat efectiva entre homes i dones. A més, segons Esquembre, és necessari caminar cap a un marc normatiu que articule els drets sexuals i reproductius de les dones, el dret a una vida lliure de violència i el dret a decidir respecte a la interrupció de l'embaràs.
Durant el curs que s'ha desenvolupat entre ahir i hui en la UEG s'ha analitzat, a més, el paper del feminisme en la consecució dels drets de les dones. De fet, la mateixa Esquembre manifestava que les dones van començar a cobrar importància en l'espai públic a partir dels anys 70 gràcies a les reivindicacions del moviment feminista organitzat. Per tant, els passos futurs “també vindran de la mà del feminisme”.
Llista d'enllaços:
