UV GandiaUniversitat de València Logo del portal

'L'incendi de la paraula', de Mery Sales, a Gandia

  • 9 d’abril de 2017
Image de la noticia

‘L’incendi i la paraula’ va més enllà de retre homenatge a la pensadora jueva alemanya Hannah Arendt i reivindica el seu pensament, la seua veu i el seu mètode a través de 40 obres d’art, la majoria d’elles inèdites, de l´artista valenciana Mery Sales. L´exposició es va poder visitar a la Sala Coll Alas de Gandia fins el 8 d´abril de 2017.

L´artista valenciana Mary Sales produeix aquesta exposició, amb el suport de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, que serveix d´homenatge al pensament polític de Hannah Arendt. I, alhora, denuncia i crítica del règim nazi. ´L´incendi i la paraula´ reivindica, des d´una mirada pictòrica, l´essència d´un discurs audaç i compromés, tal com és el de la pensadora jueva alemanya Arendt, dona que tingué el talent d´entendre les atrocitats del seu temps i el coratge d´anar explicant-ho en directe. La seua veu contagia compromís i es fa indispensable per a aprendre a identificar els focs del present, des d´una perspectiva política reparadora.

Pensament crític des de la pintura
L´art és una de les formes de pensament que ens permet raonar allò que som amb una dosi necessària d´imaginació, cosa que anomenaríem “un raonament poètic”; aporta emoció expressiva al discurs filosòfic i pren importància si el que pretenem és endinsar-nos fins a les entranyes més esquives del comportament humà, en la seua naturalesa imprevisible i contradictòria. Així, la poesia s´atreveix a fer veure, més enllà de les lògiques reflexives, la complexitat que distingeix l´ésser humà de les altres espècies, capaç del millor i també del pitjor.
 
La paraula de Hannah Arendt, coneixedora de l´eficàcia de la fórmula doble del raonament poètic (de contar l’inenarrable mitjançant la metàfora), necessitarà, a més, abocar-se a la realitat per fer-la comprensible al carrer, buscant la difícil combinació de la profunditat i la creativitat amb l´enteniment bàsic i comú. D´aquesta manera, Arendt optarà per un mètode capaç de combinar dos dels seus temes fonamentals: violència i llibertat amb la seua inevitable condició de pària, i la seua tirada a parlar sense por del que ha ocorregut en el present immediat. El seu procés discursiu, indiscutiblement original, serà alhora incòmode com a reactiu a les mines inexorables del que s’ha establit en ple camp de batalla.
 
Tant la seua veu com la seua actitud vital són substància exemplar, imprescindible en els nostres dies, i la pulsió que batega en aquest homenatge. Aquesta exposició ha pretès servir de canal d´aproximació a la nostra realitat des d´aquell prisma insòlit i marginal harendtià, aplicable també a la “pintura compromesa”, vista a vegades també com a “pària” i germana, en aquest cas, en la necessitat utòpica d´explicar l´inexplicable a peu pla del carrer.