Existeixen infinitat d’exemples a la història d’art en Occident on les dones aconseguiren eixir-se de la norma i exercir un paper distint al que la societat els havia imposat.  Existiren dones que destacaren a la  pintura, l’escultura, l’arquitectura i l’art però que han estat silenciades als llibres d’història. Sobre aquest plantejament gira el curs “Oblidades i silenciades. Dones artistes en l’Espanya Contemporània” que ha començat hui a la Universitat d’Estiu de Gandia i que està coordinat pel Catedràtic d’història de l’art, Rafa Gil, i la per la professora Ester Alba.

Ambdós participen en el projecte d’investigació “El projecte de recerca Dones Artistes a Espanya, 1804-1939” junt a altres professors de quatre universitats espanyoles: la Universitat de València, la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad de Sevilla y la de Zaragoza. En paraules del propi Rafa Gil aquest curs de la UEG és una oportunitat per visibilitzar la investigació que està realitzant-se “que no té altre objectiu que normalitzar la presència de les dones artistes en la història de l’art. Introduir-la en el relat”. Per a Concha Lomba, ponent del curs i catedràtica de la Universidad de Zaragoza, aquest és un curs necessari perquè, “tot i que estem en 2019 no es parla igual de les dones artistes que dels seus companys varons. Fa vegonya pensar que, en aquest moment, encara no existeixen estudis definitius que establixquen que les dones també tenien qualitat artística i que es poden incloure en el mateix discurs historiogràfic que el dels seus companys”.

Aquest curs es presenta, doncs, com una oportunitat per qüestionar el relat hegemònic de la història de l’art i substituir-lo per un altre més acord a la realitat on les dones tinguen el lloc que es mereixen per la seua tasca.