Aquest llibre dóna compte d’un dels tòpics més controvertits de l’Estètica contemporània: la fi de l’art. Per a això, s’analitzen les transformacions que va patir l’art i les teories filosòfiques que van conduir a considerar que podria tindre un final. Hegel és referent imprescindible en aquest context perquè va elevar l’art a la més alta consideració, però va afirmar també que era ja un tema del passat. Aquesta sentència va provocar innombrables interpretacions que el llibre recull i sintetitza. D’entre les contemporànies, la que més divulgació ha aconseguit és la d’Arthur Danto. No obstant això, amb freqüència ha sigut compresa de manera parcial i per això aquest llibre la contextualitza dins del desenvolupament filosòfic de l’autor, remarcant la coherència del seu pensament. El diàleg establert entre tots dos filòsofs permet comprendre com el que acaba és una comprensió sobre l’art nascuda en l’època moderna, i aporta algunes claus per a entendre millor l’art dels nostres dies.