‘Curial e Güelfa’ és una de les novel·les de cavalleria més importants de la literatura europea i una de les obres claus de la literatura catalana, però fins ara existien diverses hipòtesis sobre aquesta obra escrita al segle XV, tant pel que fa a la seua autoria (desconeguda) com sobre el moment en què va ser escrita. Una tesi realitzada a la Universitat de València revela que l’autor va ser Enyego d’Àvalos, camarlenc del rei Alfons el Magnànim. El passat 22 de maig l´autor de la tesi, Abel Soler, parlà a la Casa de la Marquesa de Gandia sobre el seu descobriment, acompanyat d'Antoni Ferrando, membre de l´Acadèmia Valenciana de la llengua i Catedràtic en Filologia Catalana.
D’acord amb Abel Soler, l’autor de l’obra és Enyego d’Àvalos (Toledo?, ca. 1414-Nàpols, 1484; Íñigo Dávalos, com a nom de bateig; Inico d’Avalos, per als italians: Valencià d’adopció (per haver passat la seua infància i joventut a València, i documentat com a catalanoparlant), gran camarlenc d’Alfons el Magnànim a la cort de Nàpols, mecenes i corresponsal d’humanistes, cavaller organitzador de justes i capità de la cavalleria reial, posseïdor de la segona major biblioteca del sud d’Itàlia (només per darrere de la napolitana del Magnànim), amant de la música, les lletres i les arts.
Juntament amb el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Curial e Güelfa és una de les obres cimeres de les lletres catalanes i una joia de la literatura europea medieval. Novel·la d’amor i cavalleries, que ens ha arribat anònima. Relata el procés de formació d’un jove cavaller italià, el llombard Curial, que, després d’haver superat les seues febleses morals i sentimentals, es farà mereixedor de la mà de la Güelfa i esdevindrà príncep virtuós. La novel·la només es conserva en un còdex únic (Biblioteca Nacional, Madrid, ms. 9750), de 1450 aproximadament, amb enquadernació mudèixar de vers la fi del segle XV. La novel·la està mancada de pròleg, títol i declaració d’autoria. Des del seu descobriment (mitjan segle XIX) i la seua publicació (Barcelona, 1901), se la sol presentar com una obra escrita per algú de Catalunya. Vista l’absència de documentació sobre l’obra, hi ha algun estudiós que la considera una falsificació de Manuel Milà i Fontanals, el romanista que la donà a conèixer (1876). Les dades codicològiques ho descarten.
L´acte es va organitzar en col.laboració amb l´Acadèmia Valenciana de la Llengua i comptà amb la presència del seu president, Ramon Ferrer. A més, s'incloia dintre dels programats a Gandia com a capital cultural valenciana de 2017.
