Fins el 7 d´abril de 2017 es va poder visitar a Gandia l´exposició ´L´estèvia, la panacea dolça´, organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la UV, que donava a conéixer tant les característiques de la planta (´Stevia rebaudiana´) com l´origen de la seua denominació, i així mateix obrir un debat al voltant dels usos i el consum dels edulcorants naturals i artificials.
Els edulcorants constitueixen un capítol destacat en la història de l´alimentació. A més d´aportar el sabor dolç a molts menjars, també s´han utilitzat per a conservar els aliments mitjançant la preparació de confitures i per a elaborar medicaments. Així mateix, han conformat un sector molt dinàmic i influent en el món econòmic i de la tecnologia alimentària.
Dins d´aquest context i en un moment en el qual l´obesitat s´ha assentat com una de les malalties més alarmants als països desenvolupats, un edulcorant ‘zero calories’ com l´estèvia es presenta en els mercats d´alimentació com un additiu quasi revolucionari. El seu nom procedeix del gènere botànic ´Stevia´, assignat pel botànic valencià Antoni José Cavanilles en honor a Pere Jaume Esteve, que va ser titular de la càtedra ‘d’Herbes’ de l´Estudi General de València a mitjans del segle XVI.
L´exposició ´Estèvia, la panacea dolça´ és el resultat d´una recerca interdisciplinària (o multidisciplinària) que té en compte des de la botànica, l´agronomia i la dietètica fins a la tecnologia dels aliments i la seua comercialització. El projecte té com a principals objectius donar a conéixer tant les característiques de la planta (´Stevia rebaudiana´) com l´origen de la seua denominació i així mateix obrir un debat entorn dels usos i el consum dels edulcorants naturals i artificials. L’estèvia, originària de Paraguai, és una planta encara poc coneguda a Europa. D´ella s´extrauen els glicòsids d’esteviol, el consum dels quals com a additiu alimentari (I-940) va ser autoritzat al novembre de 2011 per la Unió Europea. En l´actualitat, s´està treballant per a la seua aclimatació en la conca mediterrània, principalment a Almeria i també a algunes localitats valencianes (Pego, Sueca).
En paral·lel a la mostra, l´Institut d´Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València han produït l´audiovisual ´Estèvia, la panacea dolça´, realitzat pel TAU (Taller d´Audiovisuals) amb Empar Pons Barrachina i Àlvar Martínez Vidal en la direcció i que també es pogué veure a Gandia.
Conferència
En el marc d´aquesta activitat, el dia 5 d´abril, Carmel Ferragud, professor de l´Institut d´Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València, pronuncià una conferència en la que tractà els orígens de l´estèvia i el paper del botànic José Cavanilles en el seu descobriment.
